Intervenció de síntesi

La meva experiència amb el bloc ha estat positiva i productiva. Crec que n’he sabut treure bastant de profit. M’ha semblat una eina molt útil per poder comunicar a la resta de companys de classe moltes de les meves opinions i compartir notícies de premsa i vídeos extrets del Youtube.

He intentat portar el Bloc al dia i en moltes ocasions la premsa m’ha ajudat a realitzar algunes de les meves intervencions en aquest. Moltes de les notícies que hi trobava m’eren de gran ajuda, bé perquè parlaven d’educació, o bé perquè s’hi parlava de les noves tecnologies a les aules.

Algunes de les meves intervencions han estat simples reflexions o petits comentaris sobre temes que considerava d’interès.

Gràcies a la creació del Bloc també he recuperat l’hàbit que tenia de llegir el diari, de manera que quan buscava notícies que em poguessin interessar, també parava atenció als altres esdeveniments que passaven en el món informant-me d’aquesta manera del que succeïa el dia a dia.

M’ha agradat també poder veure diferents punts de vista i veure com els altres companys de classe s’anaven motivant (alguns més que altres) amb el seu manteniment del bloc. M’he pogut informar sobre altres punts de vista fent un cop d’ull en molts d’ells i veure diferents opinions i altres notícies diferents a les meves que també em semblaven curioses navegant i analitzant-los.

En altres ocasions he fet servir el bloc com a diari personal ja que en alguna ocasió he publicat algun vídeo en l’aula de música i he explicat alguna de les sessions que fèiem a seminari amb el Francesc. M’ha semblat una manera de poder comunicar les meves vivències personals a la universitat.

Al igual que totes les xarxes socials, el bloc també té alguna cosa que fa que t’enganxis i en moltes ocasions m’he estat mirant alguns dels blocs dels meus companys llegint el seu diari de seminari o veient altres de les seves publicacions.

A nivell educatiu, trobo que la cració d'un bloc és el suport a la tasca escolar, i si això facilita l'aprenentatge del nen, benvingut sigui.

Una de les intervencions més significatives des de setembre fins ara ha estat la creació del vídeo personal creat amb el Windows Movie Maker amb el text que nosaltres volíem i amb la música que nosaltres escollíem. Mai havia utilitzat aquest programa i sincerament m’ha agradat molt fer aquesta pràctica de vídeo. Trobo que a part de fer un vídeo com a treball, també se li poden treure altres utilitats, ja que per exemple també pots fer un regal a algun familiar, amic o parella fent una mena de reportatge amb fotos significatives i una música que a tots agradi i donar-ho com a regal. Trobo que té un gran valor sentimental.

El meu resultat final em va sorprendre ja que no m’hagués pensat que seria capaç de fer un vídeo que m’acabés convencent, cert és que va haver un procés de recerca i de tria de música i imatges i que va ser complicat coordinar-ho amb la música però finalment el resultat va ser l’esperat.

La pràctica de com crear un correcte PowerPoint també m’ha estat de gran utilitat. Si que tenia nocions de com s’havia de realitzar un bon Power, però sempre hi ha detalls que falten, que no hi apareixen o que no estan correctament utilitzats. Aquest programa ens pot ser molt útil al llarg de tota la carrera ja que el PowerPoint que vam fer quan vam presentar el tema de debat no serà l’únic que farem. En altres mòduls ja ens estan demanant feina i treballs a fer amb aquest programa de manera que ens ha està molt útil posar en pràctica els coneixements de com realitzar un bon PowerPoint i de com poder sintetitzar i resumir conceptes en l’ordinador. Segons el meu punt de vista aquesta pràctica ens ajuda a tenir més clars els conceptes clau que s’han de tenir presents en la seva realització d’un útil i correcte Power, amb idees, síntesis i conceptes clau per ajudar a fer més entenedora la nostra exposició.

Google Docs

Google Docs és un programa de software lliure que ens serveix per a crear documents en línea amb la possibilitat de col.laborar en grup, és a dir, compartint la teva feina.

Aquest programa inclou un processador de textos, fulles de càlcul i un programa de presentació bàsic i editor de formularis destinats a enquestes.

Tots els documents emmagatzemats poden ser exportats en dicersos formats estàndar o també, poden ser enviats per correu electrònic.

Durant l'edició dels documents, aquests es van guardant automàticament per evitar la pèrdua de la informació si sorgeixen errors en l'ordinador. Una característica important, com ja hem nombart abans, es que aquest programa té un avantatge predominant, pots tenir la possibilitat de compartir el treball amb el grup de persones amb qui treballes i a la vegada, compartir-lo amb altres usuaris al mateix temps.

The best present for X-mas

Èpoques de festes, de comprar regals, de consumir, gastar i mil i una coses més, però realment el més important és aquest consum massiu?

Ja portem un temps en que mitjans de comunicació, ràdio, televisió, premsa ens volen bombardejar amb un extensa proposta nadalenca apte per a tots els públics. I jo em pregunto: On s’amaga la suposada crisi? “No passa res, no us preocupeu, estem a Nadal, toca gastar”.

Trobem un ventall molt ampli de regals que podem oferir a les nostres famílies en aquesta època tan marcada i celebrada. A mi personalment no és que siguin unes dates que m’agradin molt, això ho dic ara, perquè sí, de petita estava més que encantada amb la meva cuineta nova, aquella Barbie sirena i la famosa nina que patinava sola. No em ve de nou aquesta situació i sincerament trobo que és una època “falsa” en que tot suposadament ha de ser perfecte, no hi ha d’haver cap tipus de problema entre amics, família o parella... perquè es clar, sinó ja no seria Nadal! El que trec positiu i el que realment m’entusiasma es veure als deu cosins petits que tinc gaudir i contemplar la cara de sorpresa que fan quan se’ls hi porten els regals i els crits i l’entusiasme quan m’ensenyen les seves joguines, sense treure les felicitacions de Nadal que ens envien a casa. Això si que no té preu.

Actualment sembla que ja vagin adquirint menor importància els regals físics, sense acabar de desaparèixer mai, i s’estiguin posant de moda els regals “d’usar i tirar” com un val de regal per viatjar en globus, un sopar romàntic en un hotel, un massatge amb xocolata, un salt amb paracaigudes i moltes més propostes que sortiran al mercat per sorprendre més al públic.

I...els regals que menys costen i més valen, on els podem comprar? Quina sort, aquests et surten tirats de preu...Els portes posats! Jugar de veritat amb els teus, donar abraçades, repartir petons, que passi el temps volant quan estàs parlant amb un amic de veritat, demanar perdó per les teves equivocacions , un somriure càlid, un mirar el present (agafats de la mà), escoltar als avis (els que sovint qualifiquem com a pesats), els “t’estimo” de veritat...En definitiva, donar i rebre el que ens agrada, sona massa utòpic?

Menjem correctament

El problema de l'obessitat infantil i la mala alimentació és un tema que ja no resulta xocant, però si preocupant i alarmant. Cert és que Catalunya és una de les comunitats autònomes on els nens mengen pitjor i aquest fet, fa que tots els infants tinguin una mala conducta davant del menjar que se'ls presenta en el seu plat i no tinguin una alimentació equilibrada.

Les hores de menjar es transformen en uns mals de caps per els pares que veuen que els seus fills es neguen a provar allò que no els agrada, i passen de la fruita, els llegums, el peix o les verdures i hortalisses. (coses que a mi m'encanten). Els pares d'una manera o d'una altra són els que tenen que donar exemple als seus fills i mostrar entusiasme a la hora de fer els àpats en família i no donar mal exemple el nen. Els pares es tranformen en els culpables de la conducta que mostra el seu fill davant del mejar ja que si no donem un bon exemple desde ben petits, ells faran igual que nosaltres, i es negaran a tastar el que nosaltres no mengem. Hem de pensar que nosaltres som un exemple per a ells i tots els nostres actes, queden reflectits en ells inmediatament o en un futur no massa llunyà.

En moltes ocasions, els pares per evitar discusions per el menjar i decidir el que es deixen al plat i el que tenen que menjar, adopten una actitud incorrecta dient-los i oferint al infant només allò que si agrada. Trobo que no hauríem de pensar d'aquesta manera i menys pensar que el nen quan sigui gran ja menjarà de tot perquè si els hi hem permès una vegada, els hi continuarem plantejant aquesta proposta una vegada i una altra per no enfrontar-nos amb ells i obligar-los a menjar allò que realment volen. A més a més, aquesta conducta és complicada de canviar i generalment, aquestes actituds es van transformant cada vegada més difícils de solucionar ja que, al voler que el nen menji tot, utilitzem els recursos més fàcils com la televisió per distreure'l. Aquest fet, no genera altre cosa que el nen tardi més en menjar el que té davant del plat i no mengi a la taula amb la resta de la família.

El fet de menjar incorrectament i menjar poc (ja que no han menjat el que els pares els hi han dit) provoca que els nens facin més àpats dels que toca al dia, fent també d'aquesta manera que el nen piqui entre hores menjant incorrectament i produint que, quan toqui esmorzar, dinar, berenar o sopar després, el nen no tingui gana de res.

Aquest fet pot generar problemes al larg del desenvolupament físic i mental del infant provocant un baix rendiment escolar. Fins i tot ens podem trobar en casos d'obesitat infantil o ja en el període d'alolescència, aquest problema pot desembocar en una anorèxia o una bulímia.

Una de les causes que provoca aquest fet, és la cessió que tenen els pares alhora de voler acomplir tot el que els seus fills volen, d'aquesta manera no estem fent res més que inculcar-los unes idees i uns valors gens adequats, ja que, en aquesta vida no tot el que ells diguin els hi serà concedit, a més a més, en moltes ocasions trobaran que allò que volen els hi serà difícil o impossible d'aconseguir. Els pares han de ser conscients que a les hores de dinar i sopar, s'han de seguir una mena de normes, al igual que hi són presents en altres activitats escolars o familiars de casa.

Trobo que el més correcte per a que no succeeixi aquest problema és respectar els horaris i un costum a la taula, com menjar en família, no permetre la selecció d'aliments i evitar la televisió tant com es pugui.

Imaginem, explorem, gaudim, creem

Les meves companyes i jo vam fer un treball amb infants al mòdul d'educació visual i plàstica. Anteriorment, vam haver de seleccionar una de les tècniques que utilitzava Joan Miró en les seves pintures i triar-ne una. Nosaltres vam tenir la idea d'escollir la que consistia en la utilització d'objectes composant una imatge. En el nostre treball el vam utilitzar imatges de pintallavis i en aquesta proposada per a nens, vam tenir la idea de que utilitzessin xocolata.

Aquí teniu en nostre resultat final de la nostra proposta. El primer quadre Homenatge a Prats, és el que ens va servir com a referència. El fet amb pintallavis és la nostra creació.

La nostra feina va consistir a reunir alguns dels nostres cosins i endinssar-los cap a la pintura de Joan Miró. Aquí teniu el vídeo que vam afegir com annex als dos PowerPoints que vam realitzar per el nostre treball.

L'escola

Aquest petit reportatge tracta de com la Gabriela, d'origen argentí, es trasllala a Catalunya per poder fer de mestre en una llar d'infants de Girona a la vegada que ens explica els dos models dels dos països i del paper dels pares i de l'escola en els nens.

Trobo també com a problema el que es comenta de que els infants i tots els nens que van a l'escola, passen una gran quantitat d'hores considerable a les aules en comptes d'estar a casa amb la família. Aquest fet provoca que, sobretot en les escoles bressol, la mestre hagi de fer també de fer el paper de mare, ja que aquests al ser tant petits, necessiten que estiguin atesos unes quantes hores al llarg del dia.

La Gabriela fa la comparativa de que a Argentina els nens només van a l'escola per el matí o per la tarda i que s'estan només aquelles hores determinades a l'escola amb una missió: socialitzar-se. Aquí a Catalunya, com a la resta de les comunitats, els nens també van per crear relacions amb els seus companys però també van per aprendre i per tenir un futur el dia de demà amb els estudis realitzats.

Trobo que al igual que diu la Gabriela, és molt important que poguem passar el cap de setmana amb ells, compartir-lo i estar les 48 hores del cap de setmana fent didàctiques fora de la llar. Una manera positiva és sortir de casa, ja sigui anar al parc o simplement sortir a passeja, això si, visitar llocs descoberts ja que, durant els altres dies de la setmana, es troben a les aules, tancats. Si els deixéssim a casa els nens estarien de més mal humor, més neguitosos i menys receptius a tot el que nosaltres els hi diguem.

M'ha agradat molt el que una professora ha dit "Anar a buscar els nens a l'escola caminant, això si que és una bona estimulació!" com diu ella, es una manera de tenir més contacte amb els nens i deixar que t'expliquin com els hi ha anat el dia i de quines han estat les seves vivències durant el dia.

Millorem la disciplina amb les noves tecnologies

He trobat una notícia que ens parla sobre la influencia de les noves tecnologies a les aules i de la repercussió que aquestes aporten.

Tracta el tema de com els alumnes tenen molta més motivació treballant amb aparells electrònics que amb el clàssic llibre de text fent d'aquesta manera que la seva actitud millori positivament i les ganes i l'esforç que aquests tenen quedin plasmades en el treball final dels nens i nenes de l'aula. L'estudiant no es distreu tant i les classes poden tornar a ser anomenades classes, ja que en molts casos la disbauxa, l'avorriment i el poc interès per part de l'alumnat fan que el ritme de classe no sigui l'idoni per impartir la lliçó corresponent.

Les noves tecnologies no només són profitoses per l'estudiant, sinó que també n'hi trèiem profit els mestres ja que tasques com corregir exàmens resulta ser més fàcil, ràpida i còmode amb l'ajuda de les màquines automàtiques que realitzen la correcció d'aquestes proves tipus test.

En aquest article hi apareixen frases dites per un professor com: "Els agraden més les classes, estan més motivats i aprenen més", "Estan més atents, centrats en les tasques, treballen més, hi ha més col·laboració entre ells i hi ha un nombre més gran d’estudiants que fan els deures".

Resulta ser que els ordinadors portàtils a les aules és d'un gran servei i ajuda a que l'ambient a les aules sigui més calmat, més seriós i educatiu fent d'aquesta manera també que els alumnes alhora de estudiar el temari els hi costi menys entendre els conceptes.

Don't worry, be happy

En la classe de seminari de divendres, els meus companys i jo vam tenir la oportunitat de poder veure un vídeo que es va emetre per el Canal 33. Va ser un dels reportatges que va realitzar 60 minuts anomenat "Pensant en els altres".

En aquest podreu veure com els nens de classe crean lligams entre ells, s'obren als altres compartint sentiments i emocions, riuen, ploren i aprenen, s'ajuden els uns amb els altres i el més important...són feliços. Aquest "ser feliç" es converteix amb l'objectiu principal d'aquesta escola de la ciutat de Kanazawa i en el lema de la classe de 4t-A.

Us recomano que el veieu, aquí us he deixat la primera de les sis parts que hi han.

Experiència viscuda a l'escola Joan XXIII

El 19 de novembre vam visitat l’escola Joan XXIII, situada al barri de Bellvitge. Després d’una petita presentació de la directora del centre i de fer una visita als més petis de l’escola P3, P4 i P5 hem visitat un espai adherit al col·legi on anteriorment s’hi trobava una piscina compartida amb tots els veïns del voltant.

Degut a la construcció d’un poliesportiu a pocs metres del centre, aquest espai s’ha transformat en unes sales on es treballa amb noves tecnologies, creant d’aquesta manera, espais públics on gent gran, que és la menys especialitzada, pot realitzar pràctiques amb l’ordinador abans de recollir els seus néts de l’escola i fer d’aquesta manera que vagin avançant dia a dia tal com anem fent el jovent d’avui en dia amb els ordinadors.

La idea aquesta de voler endinsar-nos en el món tecnològic durant el dia a dia trobo que està ben pensada, és una altre manera de poder comunicar-nos mitjançant reds socials com Facebook, Tuenti, Twitter, hi5...tot i que també té els seus desavantatges ja que amb aquestes reds, tothom pot saber de la teva vida, el que fas en aquest moment, pot ficar-se en la teva intimitat i això com ja es veu en les noticies té greus repercussions.

A més a més de la utilitat social que té, les noves tecnologies ofereixen tota una pila de recursos que són molt útils en centres escolars, són una eina de suport educativa que poden fer servir tant mestres com alumnes, a vegades, fins i tot, pot resultar que les classes es facin més pràctiques i didàctiques i fa que no tot es centri en el llapis i el paper.

En aquesta estada al col·legi, m’ha sorprès l’agilitat amb els menuts del centre de P4 utilitzessin sense cap mena de dificultat pissarres electròniques i pissarres interactives facilitant d’aquesta manera l’aprenentatge del nen.

En aquestes edats és molt important fomentar el joc, i no només a l’hora de fer educació física, danses i expressió corporal, sinó també en les aules.

Segons el meu criteri, trobo que no hi ha res millor que un nen pugui està jugant i aprenent al mateix temps. A mesura que vagi creixent, però, s’anirà apartant d’aquesta metodologia d’ “aprendre jugant” i anirà centrant en el món dels llibres canviant la frase anterior per una de nova “aprendre per créixer”.

Obrir centres adherits a l’escola amb sales repletes d’ordinadors com en el cas de l’escola Joan XXIII, ajuda a que la manipulació d’ordinadors, en aquest cas es vagi expandint i que cada cop ens trobem amb menys gent que no coneix com és realitza la manipulació d’aquest aparell o tot el que té relació en el món de la informàtica.

Que un cert grup de gent ja gran practiqui aquesta assignatura i comenci a adquirir coneixements sobre els diferents programes informàtics, ajuda a una modernització conjunta de la civilització i a una realització més fàcil de les feines.

JClic

¿Qué és el JClic?
És un programa que pretén desenvolupar activitats perquè el nen les pugui portar a terme amb l’ordinador a la vegada que aprén a interactuar amb aquest.

És un programa molt útil a la vegada que resulta ser entretingut, útil i educador per els nens.

Desde ben petits, si fomentem aquesta connexió entre l'infant i l'ordinador, farem que aquest vagi adquirint un bon ús i pugui arribar a realitzar sense cap dificultat jocs amb el PC.

JClic és un programa que està desenvolupat amb la plataforma Java, és un projecte de codi obert que funciona amb en diversos entorns i sistemes operatius.

JClic és una aplicació de software lliure bastant utilitzada per als mestres de l'escola. Un dels seus usos és que el nen realitzi els seus propis jocs, sent d'aquesta manera ell el creador dels seus jocs. Aquest programa permet reforçar la capacitat imaginativa i intel.lectual del nen ja que per a fer cadascuna de les activitats s'ha de tenir pasciència, bona actitud i saber relacionar conceptes. Resulta ser una manera nova divertida i eficaç d'anar aprenent conceptes mentre els nens passen una bona estona jugant a la vegada que, inconscienment, van adquirint nous coneixements.

És útil per a que qualsevol persona pugui desenvolupar activitats per treballar-les. En el nostre cas hem escollit activitats adreçades a nens de P3-P4-P5. Per dur a terme aquestes activitats hem creat un JClic, que recull diferents proves i activitats per els més petits de l'escola.

La meva companya i jo hem triat el tema de les verdures amb l'obejctiu de voler inculcar als més petits de la casa una bona alimentació i uns bons hàbits a les hores dels àpats sense renunciar a aquestes verdures i hortalisses normalment bastant desagradables per els infants.

Al obrir la pantalla per realitzar el joc, ens surten unes icones que ens serveixen per orientar-nos

Part central : On hi trobem les activitats.
Part inferior: Es situen les fletxes per passar de les activitats, també hi trobem una bandera que ens indica que podem reiniciar l’activitat, un interrogant que ens mostra ajuda.
A la part dreta: Hi apareixen els intents, el temps utilitzat...
Al mig: Hi ha un barra on podem trobar missatges d' explicació del joc, un missatge quan has finalitzat el joc, un que hi apareix quan t'equivoques...

Els nostres jocs han estat bastats en aquests models:

Tipus de trencaclosques:
1 – Tipus doble: Consisteix en arrossegar les peces i portar-les al seu lloc. (hem creat dos d’aquest tipus).
2 – Puzle de forat: Has de moure les fitxes hi han espais i finalment la peça que queda sola, un cop has col.locat totes les altres, es col.loca de manera automàtica.
3 – Trencaclosques memorístic (Memori)

Activitats d’associacions:
4 – Associacions complexes (de relacionar colors, formes, números en anglès...) Nosaltres hem creat dos jocs d’aquest tipus.
5 – A partir d’una pregunta que se't planteja, has de marcar la resposta.
6 – Identificar els elements a partir d’una pregunta.

Sopes de lletres:
7– Una sopa fàcil on has d'identificar els obejctes que et marca l'enunciat.

Aquí teniu la nostre adreça amb els nostres jocs.

Models de família a Catalunya

En la anterior classe de seminari de dimarts 1 de desembre, vam comentar una noticia que ens resultava curiosa. Ja que estem tractant el tema de la família a seminari i que ens hem acabat de llegir el llibre "Va de mestres", trobo que és del nostre interés com a futurs educadors veure aquets article on segons un estudi realitzat a nens, pares i professors, queden clarament distingides 4 tipus de famílies.
L'estudi que ha realitzat la Fundació Jaume Bofill. El fet que més m'ha xocat i en el cas que em concentraré queda demostrat que les famílies privilegiades són les que resulten tenir uns fills més problemàtics o conflictius, aquest fet es pot produir perquè els nens es volen rebelar i demostrar que no tenen la mateixa ideologia que els seus pares poseeixen, fent d'aquesta manera que els fills actuin i tinguin problemes greus.
Aquest tipus de família és el que vam comentar més a classe. En l'article de diari confirmen que les famílies progressistes passen poc temps amb els fills , no resulten ser especialment afectuosos i aquesta falta de carinyo que ells no poden donar es materialitza en l'anar a la millor escola, tenir el millor ordinador del mercat, vestir amb roba cara etc... d'aquesta no se'n adonden que l'únic que fan es que el nen comenci a viure en un món materialista.

En aquesta imatge es mostra els diferents tipus de família que s'han vist que existeixen en l'actualitat.

Una setmana diferent fora de la universitat

Aquí teniu el video que vam realitzar dues companyes meves de seminari i jo durant la setmana d'activitats extraordinàries, esperem que us agradi!

6 universitats, una sola missió

He trobat interessant poder compartir amb tots vosaltres aquesta noticia que va sortir ahir dilluns 23 de desembre en el Periódico.

El que m'ha cridat la atenció és que la Universitat en la qual anem, URL, sigui una de les candidates per a quedar la primera de totes en el rànking. Entre altres universitats de Barcelona és troba la UB, la UAB, la UPC, UPF i la URV de Tarragona.

Ara només falta esperar el 30 de novembre y veure quina de totes elles n'és la guanyadora.

Poder aquesta no resulta la paraula adequada ja que tots aquests centres tenen molt de prestigi i no només pel simple fet de rebre un premi despretigem més o menys un centre acadèmic, el qual sigui públic o privat tenen com a missió implantar, inculcar, ensenyar coneixements als joves universitaris.

Nens prodigi

Aquí teniu el PowerPoint que la meva companya i jo hem exposat en el debat d'avui dimarts 24 de novembre.

Power Laia Laura

View more presentations from Blanquerna.

Windows Movie Maker

Una eina que ens seveix per a poder crear vídeos al nostre gust: Windows Movie Maker. Aquest programa de software lliure, ens permet realitzar montatges combinant la imatge i el so, a la vegada que tu també pots escriure i editar alguna frase per reforçar el so i la imatge. Aquesta eina ens permet crear seqüències amb moviement seleccionant les imatges que nosaltres volem i la música més adient per a realitzar el vídeo. Windows Movie Maker és un software d'edició de vídeo que queda inclosa en les noves versions de Microsoft. Conté un ventall molt ampli de possiblitats que et permet jugar amb les eines que t'ofereix el programa com ho són els diferents efectes de color (blanc i negre, sepia, litografia...) les transicions, que són els moment que hi han entre imatge i imatge. Aquestes poden anar deixan passar la imatge a partir de diferents plantilles que el programa té (forma de cor, estrella, ventall, circular...) Altres eines editores que ofereix el programa són els títols o crèdits, la pista d'audio, que ens permet modificar o allargar la cançó o grabació i la narració cronològica.

El nostre treball a consistit a agafar un troç de text, ja sigui poesia o prosa i grabar-lo amb la nostra veu amb un programa que ja havíem utilitzat anteriorment, l'Audacity, programa que permet emmagatzemar i editar so.
Quan teniem el text grabat, l'hem exportat com a WAB i l'hem guardat amb el títol de "ABRAZOS" en el meu cas.

Seguidament, hem obert el programa de Movie Maker i hem seleccionat les imatges que trobàvem més adequades a les paraules del text per poder interrelacionar-ho tot, veu i imatges.
He fet servir imatges cercades per Google, però també he volgut afegir-ne dos on les protagonistes són la meva mare, la meva germana i jo.

A la hora de posar-les al lloc que voliem ham hagut d'arrosegar-les amb el ratolí i portar-les cap a les graelles que hi ha a la part inferior del programa, tenint seleccionat el modo "mostrar escala de tiempo".
Un cop ordenades, hem editat la pel.lícula i hem vist les transicions del video seleccionant les que més en agradaven, d'aquesta manera, quan el video estava en "play", les imatges hi apareixien de maneres diferents. També hem pogut veure els efectes de video modificant o no d'aquesta manera les imatges.

Un cop enllesitada la part organitzativa i creativa del video, hem exportat l'audio, la nostra veu, aquest cas amb el mode "mostrar guión gráfico", i l'hem arrosegada com hem fet amb les imatges cap a la graella d'audio/música. Per poder ajustar la durada d'aquest i de les imatges creant una seqüència lògica i coherent amb la barreja d'imatges i audio hem ajustat aquestes dos amb les eines que t'ofreix la graella.

Per a poder crear un títol i uns crèdits finals al vídeo, hem anat a la graella d'editar i hem seleccionat aquesta opció, d'aquesta manera hem pogut incluir una tapa i una contrapotada al nostre treball. Els colors i el tipus de lletra es podien modificar al nostre gust.
En la part dels crèdits he utilitzat una altre música "Let it be" una cançó dels Beatles. L'hem exportada igual que hem fet amb la nostra veu i per ajustar-la hem utilitzat les eines del mode "Mostrar guión gráfico" per a que no es tallés en sec.

Un cop finalitzat el procés, a la pantalla de la dreta del programa es pot veure el resultat final del video i si escau, es pot modificar les vegades que facin falta si el resultat no és el que esperàvem.

Aquí està el meu resultat final, espero que us agradi!

PowerPoint

PowerPoint és un programa de presentació molt utilitzat en àmbits escolars o en els negocis. Està disenyat per a realitzar presentacions amb text esquematitzats i fàcils d'entendre amb animacions del text, imatges predisenyades o imatges que tinguis en el teu propi ordinador.

PowerPoint, de la companyia Microsoft, és un dels programes de presentació més extensos. Ve integrat amb el paquet de Microsoft Office com un element més.

Aquest programa consisteix amb una seqüència ordenada de diapositives que permet exposar de la manera més sintètica i estructurada una exposició. Les diapositives són imatges que es van desplegant en la pantalla i són l'element bàsic de la presentació. Cadascuna d'aquestes pot contenir text, gràfiques, imatges, enllaços...

En la classe d'avui hem aprés a com realitzar un bon PowerPoint i els avantatges i inconvenients per posar-ho a la pràctica davant dels alumnes.
Segons el meu punt de vista, és un bon sistema per a ensenyar als nens conceptes teòrics a la vegada que aprenen a sintetitzar les idees claus. Un dels seus inconvenients és que podem sobrecarregar la presentació posant elements que facin que el treball/apunts es facin més aviat entretinguts en comptes de ser dinàmics i entenedors.
El PowerPoint es un recolzament tecnologic, la versió primera del qual va ser creada al 1987, amb aquest, podem crear, seleccionar, sintetitzar i analitzar conceptes clau que podem transmetre en una conferència o debat.

Altres programes semblants a aquest són: el Google Docs i el Slide Share que comparteixen moltes de les característiques del Power.
L'estructuració d'aquest sempre és la mateixa. Consta d'una serie de diapositives on tu anotes els punts claus que aniràs treballant, unes accions que pots realitzar en el moment de seleccionar tu la diapositiva, unes animacions que poden fer que les imatges es belluguin per a crear més dinamisme i unes transicions en les quals es poden produir sons entre diapositiva i diapositiva.

Una de les finalitats d'aquest programa és transmetre informació de manera clara i ordenada per als alumnes i l'altre pot ser simplement per no fer tant pesades les classes utilitzant presentacions del tema o matèria que s'està tractant en aquest moment per a emocionar, seduir, cridar l'atenció i contruir per a que d'aquesta manera l'alumnat vegi que el paper i el bolígraf no són els únics elements per aprendre conceptes o prendre apunts.

Els avantatges que he llegit trobo que són de molt bon ús ja que totes faciliten l'aprenantatge de l'alumnat que és el que a nosaltres ens interessa, que es quedi amb les idees clau resumides i sintetitzades per, posteriorment, desenvolupar-les. Permet prendre apunts amb més facilitat, desenvolupar la memòria visual, permet estructurar esquemes i en molts casos, imatges i vídeos per donar un suport a les frases i/o petites anotacions clau.

En el cas contrari pot semblar que la utilització de les TIC a la aula faci veure que el professor no te ganes d'explicar la lliçó i per no malgastar el temps explicant el temari proposi un Power com a recurs.

Segons el meu criteri ens pot servir com a eina de suport a les classes i com hem dit abans, per fer-les més entenedores però no per deslliurar-nos de la nostra feina que es inculcar conceptes, actituds amb la nostra parla, perquè al cap i a la fi, si sóm metsres és per ajudar i despertar l'interès per l'asignatura i el món amb la nostra actitud davant de l'aula, no per a què un ordinador ens substitueixi.

Retrat

És una noia amb la qual he compartit tres anys en la meva vida d'estudiant al col.legi. És una noia simple, senzilla i alegre que pot arribar a contagiar el seu estat d'ànim als que s'hi torben al seu voltant.

Físicament, el que crida més l'atenció és la seva mitja melena que cada dia va portant amb diferents estils de pentinats. Jo sóc bastsant observadora hi m'he fixat que a ella li deuen agradar molt les arracades ja que cada dia en porta de diferents penjant en les seves petites orelles, això si, d'un model estil "hippie".

La seva manera de vestir és casual i sol portar sempre texans amb una peça de dalt, ja sigui brusa, camisa o samarreta de color lila, que això ja ho sé jo, és el seu color preferit. En moltes ocasions també vesteix amb samarretes de ratlles horitzontals de diferents colors cridaners.

Un dels seus hobbies es anar al cinema però sobretot al teatre, aquesta informació la vaig poder extreure perquè per sort, anem juntes a seminari.

Sé que és una enamorada des petits i que es desviu per ells cada dia en la seva feina de matins de monitora de menjador o de vetlladora en algunes classes.

Resulta ser una persona molt activa i bastant xerraire amb la que pots parlar de qualsevol inquietud o problema. No li agarda ser el centre d'atenció de tothom i quan això passa pot ser que es senti cohibida per els altres.

Molt amiga dels seus amics, bona persona i simpàtica... així podríem descriure a la Laia.

De dintre d'una poma...

La Laia, la Marta, la Meritxell i jo vam representar la cançó infantil de l'orugueta a classe, aquí teniu la nostra representació de la cançó a l'aula de música. Espero que us agradi.

Prova de "revàlida" al final de la ESO

Ja no només s'haurà de fer una prova de nivell al finalitzar la Primària sinó que en el curs 2010-11 s'implantarà una al finalitzar la etapa dels 4 anys que dura la ESO (Educació Secundària Obligatòria)

La prova, es veu que tindrà unes característiques semblants a les que ja van fer els nens de sisè de primària al finalitzar el cicle superior. La prova serà de competències bàsiques i de cultura general. Aquesta no té per que demostrar el nivell real que els estudiants tenen però si que pot ajudar per orientar a les famílies dels alumnes quins han estat els resultats dels seus fills.
La nota d'aquesta serà externa al centre educatiu, ja que no influirà alhora de puntuar als estudiants. De tota manera, aquesta els hi pot servir per a que els alumnes decideixin quin ensenyament volen cursar després a la vegada que els pares poden ajudar-los en la seva decisió ja que, cursats els 4 anys d'ESO, els alumnes ja tenen el dret de decidir si volen continuar el curs escolar o prefereixen endinsar-se en el món laboral.
Aquesta mena de "revàlida" segons el meu criteri pot tenir una bona acollida amb els alumnes ja que aquests poden veure-la com a una eina per a motivar-los i arribar a treure uns bons resultats, dit d'altra manera, se la poden prendre com a un examen més del col.legi.
A la vegada pot arribar a reduir l'elevada taxa de fracàs escolar a Catalunya.

GIMP

Avui a la classe hem utilitzat un nou programa, GIMP que serveix per poder modificar fotografíes al teu gust i per a crear de noves a partir d'una original. El GIMP resulta ser una alternativa menys completa que el Photoshop que tothom coneix avui en dia.
En aquesta primera, us presento a 6 de les meves companyes de classe.

El que hem fet amb aquesta foto es reduirla mitjançant el programa anomenat, per a fer-ho he realitzat els passos següents:

-Primerament he obert la fotografia que volia amb la icona ARXIU i OBRIR.
-Seguidament se'm han obert totes les imatges del meu PC i he seleciconat aquesta.
-Després he clicat sobre IMATGE i ESCALAR IMATGE, reduint d'aquesta manera l'amplada a 300 píxels i l'alçada es modificava automàticament. D'aquesta manera la nostra fotografia podia ser penjada al Bloc sense cap problema.

En aquesta segona imatge, us presento la Laia, una noia que ja coneixia abans d'entrar a la univeristat i que casualment ens ha tocat a la mateixa classe, cosa que fa que ja tingui una cara coneguda al centre.

En la segona imatge també hem fet el procés de reducció tal com he explicat més amunt i a la vegada hem RETALLAT la imatge, per aconsegir el resultat he realitzat el següent:

-He anat a EINES, EINES DE SELECCIÓ, SELECCIÓ RECTANGULAR.
-Després a IMATGE i RETALLAR LA SELECCIÓ de manera que el que hem seleccionat queda enmarcat i la resta s'esborra automàticament.

En aquesta imatge el que he fet ha estat un procés de modificació de la fotografia anterior aplicant contrastos, saturacions, efectes etc... Per a que quedés tal com jo volia he jugat amb els elements del GIMP. També he reduit l'escala de la imatge per a que es pogués penjar sense dificultats al Bloc.

-He anat a la icona de COLORS i dintre d'aquesta anava convinant BALANÇ DE COLORS, LLUMINOSITAT-CONTRAST I TONS-SATURACIÓ.

En la última fotografía hi és representat el calçat de la Meritxell, el que hem fet en aquest cas en centrar la nostra atenció en les botes que són el centre, i desenfocar distorsionant o utilitzant altres tècniques el seu fons.

-El primer que he ralitzat ha estat seleccionar la silueta de les botes amb la eina d'ENLLAÇ.

-Seguidament vaig anar a SELECCIÓ i INVERTIR de manera que quedés selccionat el fons que jo volia modificar i que aquest no afectés a les botes que són l'obejcte en si.

-Per seleccionar un fons adient vaig anar a FILTRES i DESENFOCAR i seleccionar el que millor quedés i el que més m'agradés, en aquest cas va ser el de PIXELAR la imatge.

Reflexió sobre "Va de mestres"

No ha estat una lectura pesada ni feixuga, però us puc assegurar que vaig ser la primera en pensar "quin pal, ara aquí et voldran fer seguir una sèrie d’instruccions per arribar a ser una bona mestre”.
Vaig canviar d’idea a mesura que m’endinsava en la lectura, et pots deixar portar completament per el llibre, la lectura és àgil i deixar-te impregnar per les vivències i records que els dos autors tan Jaume Cela com Juli Palou t’expliquen en el seu llibre.

Personalment, crec que està bé que tot ens ho plantegin sense problemes ni dificultats, tot i que al cap i a la fi en aquests també ens els trobarem al llarg del camí de la nostra feina, potser ho fan per no desanimar-nos, qui sap...
Tracta molt els temes de saber estar, la bondat, la felicitat, el saber escoltar, la alegria i el riure, la intel·ligència, la diversitat i la felicitat...poder el terme més important ja que si nosaltres no som feliços amb la nostra feina d’educador i no vivim el dia a dia amb bona cara i ànims, difícilment podrem transmetre aquest sentiment als infants.

Vocació o professió? aquesta és la pregunta podríem dir, a la vegada aquesta frase resulta ser el títol d’un dels primers episodis on ens diu “L’ofici de mestre és vocacional precisament perquè comporta ser receptiu a preguntes com: Com deu ser? Ve content a l’escola? Quins interessos pot tenir? Que fa quan arriba a casa?”. Per a mi aquesta sèrie de preguntes representa un “preocupament” per l’infant, aquestes qüestions no surten així com així, espontàniament sinó que per a que les puguis arribar a formular t’ha d’agradar els nens, les seves inquietuds i el seu comportament.

Ja sé que dient això no estic fent res més que respondre a la pregunta de “Perquè vols ser mestre” però crec que a part de justificar la resposta dient que t’agraden els nens, ens deixem poder el més important, la passió que tens tu sobre la teva feina, i aquí en el llibre hi deixa algunes pinzellades.
Amb moltes de les cites que apareixen al llibre de filòsofs, directors de cine, poetes, antics professors seus puc valorar que la educació d’una manera o d’una altre està present es vegi més evident o no en tots els àmbits.

M’han ensenyat que un món millor, més just i sense malevolències és pot realitzar si tots nosaltres, aquesta comunitat de mestres, tira endavant de la societat i hi posem tots de la nostre part deixant de banda les diferències socials, que al cap hi a la fi, tots som iguals, simples persones.

La nostra feina també requereix una mena de reforma diària, una injecció de més coneixement i més moviment ja que segons el meu punt de vista seria molt avorrit un tot permanent on tot és estàtic i sempre el mateix, és el mateix cas que el metge, el que va ampliant coneixements dia dia pot innovar i aportar coses noves, noves solucions i trobar el remei de noves malalties. En el cas del mestre si fa no fa és el mateix. Qui ens pot assegurar que un nen no ens pot ensenyar? Ningú veritat? no és només un traspàs de coneixement direcció mestre-nen, també es produeix de l'inrevés.

Resumint, opino que la nostra feina és un camí en el qual cada dia hem d’avançar, però no sols, sinó amb tots els nostres nens de l’aula que ens hi acompanyen. Hem de poder improvisar, recomanar, pensar que sempre el nen pot fer tot el que es proposi i que nosaltres hem d’estar per ajudar-lo a créixer i aconseguir les seves fites, ja que educar vol dir obrir portes, acompanyar, ajudar a aprendre...com diu en el llibre, som un final sense punt.

Neverland

La blocosfera és un lloc web, una xarxa social on cadascú dels membres que la componen tenen un Bloc, en aquest ells van fent públics escrits i fins i tot es poden penjar vídeos i fotografíes tot i que si no n'ets membre, de totes maneres també pots accedir a la informació que et donen. També rep el nom de "món de blocs" o "univers de blocs", referint-se d'aquesta manera a l' univers de xarxes socials que hi han penjades en internet. La blocosfera, permet conectar-se entre si accedint a altres blocs de gent desconeguda que tracta un seguit de temes d'interés comú o d'altres al gust del blocaire, nom que rep l'autor del bloc i tots els visitants que en posseeixen un i formen part d'aquesta comunitat.

Dintre d'aquest món, també hi formen part els anomenats memes, que són la unitat teòrica d'informació cultural que pot ser transmesa d'un individu a un altre.

Meme és un terme que s'ha anat popularitzant en la blocosfera, són conversacions distribuidas que es van contagiant d'un blog a un altre, fent d'aquesta manera que el blog creador d'aquest meme vagi deixant enllaços a altres blocs i els altres blocaires, vagin fent un seguit de visites en aquell meme si l'enllaç que s'ha deixat resulta ser d'interés.
Es podria dir que els memes són "campanyes de promoció" en el que els blocaires, busquen una major audiencia.

Normalment la gent l'utilitza com una mena de "diari personal" tot i que trobo que ben bé no hauria de ser considerat així ja que tota la informació. Com hem dit abans es vista per tots els navegants de la web. En els blocs s'hi publica d'aquesta manera esdeveniments o fets importants que l'hi han passat a l'internauta i a més a més pot penjar imatges o formats de vídeo per donar suport a la part redactada. La blocosfera genera en conjunt una cultura pròpia.

Aquest fenòmen de blocosfera permet desenvolpar l'ús d les TIC a les aules i resulta ser d'interés que alumnes de centres puguin tenir el seu bloc personal per anar explicant temes que els hi agraden o simplement com fem nosaltres, explicar les classes impartides durant el dia comentant l'útil i profitós que ens resulta l'anar adquirint nous hàbits amb programes informàtics.

L'ús del tema de cada Bloc és particular trobem Blocs educatius, polítics, d'ús personal, empreserial... i això fa que l'autor d'un d'aquest pugui o no deixar que els navegants lectors deixin per escrit la seva opinió sobre un tema determinat. També l'usuari té el poder de restringir els Blocs que no siguin del seu interés.

El nostre Bloc tracta sobre la sordesa dels infants i les possibles solucions que podem trobar per poder ajudar-los a integrar en l'àmbit escolar com un membre més del grup, que al cap i a la fi, és el que són.
No ens va costar gaire decidir el tema ja que les 4 trobàvem que era interessant poder endinsar-nos en aquest món i poder conèixer una mica més sobre la sordesa infantil, ja que resulta ser el "pa de cada dia" en moltes de les llars d'infants.

Posicionament social en l'educació?

Cert és que les famílies poden ajudar o aconsellar d'una manera o una altra a l'hora de fer estudiar els seus fills una cosa o una altra però al cap i a la fi som nosaltres els que acabem fent la tria de la carrera que voldrem estudiar i ens hi voldrem dedicar a la seva feina en un futur.
Aquí el que se'ns presenta és el cas següent: el nivell socioeconòmic dels pares influeix en els fills a l'hora de ser millor o pitjor estudiant?
La veritat es que universitats públiques o privades gaudeixen de tot tipus d'estudiants: els que treballen més i es deixen la pell, els que passen o els que per fer alguna cosa en la seva vida s'endinsen en una carrera en la qual ell mai s'hi ha vist estudiant. Els centres privats poder l'avantatge que tenen es que pots sortir amb una feina assegurada quan hagis finalitzat la carrera, d'aquesta manera et treu el pes del damunt a l'hora de que tu vagis a buscar una feina.
En una familia on pares han estudiat una carrera el més probable es que els fills també acabin fent una ESO, obtinguin el Batxillerat i finalment acabin els estudis superiors amb una determinada carrera, ja que els valors que se'ls hi ha inculcat en aquests joves ha estat el mateix (o molt semblant) al que han rebut els seus pares. L' ambient familiar, l'entorn i els motius econòmics i socials són factors que també s'han de tenir presents al valorar aquesta opció.
El cas oposat els trobem en les famílies on el seu nivell és bastant més baix de manera que els fills en comptes de posar-se a estudiar una carrera han (perquè a vegades això es produeix per una pressió familiar) d'endinsar-se al món laboral ja que el seu deure es ajudar a casa en les despeses diàries de la família.
La diferència entre Nord i Sud també és apreciable, les comunitats autònomes del Nord (Navarra, Rioja, Cantàbria i Galícia entre altres) i Madrid obtenen molts més bons resultats acadèmics que les comunitats del Sud español (Andalucia, Murcia, Castilla la Mancha) aquest fet pot ser provinent per el desenvolupament econòmic de cada provincia o ciutat.
Poder tots aquest factors són determinables per al nostre futur tot i que penso que el que ha de pesar més i el més important que s'ha de tenir són les ganes per aprendre.

20 minutos-dimarts 20 d'octubre del 2009

Cultura lliure

La cultura lliure és tota aquella creació que promou l'elaboració i la difusió de cultura tenint en compte els principis de llibretat equiparables als del programari lliure (free software)

La cultura lliure és un estil de vida que pretén fer arribar coneixements i aprenentatges de manera igualitaria a tothom. Defensa el dret que tots nosaltres tenim en descobrir i per tant, el seu objectiu és vetllar per tal de que aquests coneixements siguin gratuïts.
En relació amb això es troba lligat el terme software lliure. Aquest últim defensa que cal respectar la llibertat dels usuaris i per tant aquest, un cop té un producte a la seva abast pot copiar-ho, modificar-ho, estudiar-ho... en definitiva, fer-ho servir de manera lliure, però sense ànim de lucre. Es tracta de fer arribar als altres el nostre coneixement.

A continuació se'ns plantejen unes situacions de les quals només hem de triar una, la que sigui més adient per a definir el terme de cultura lliure.

Segons el meu punt de vista, crec que la opció correcta és la -B-, comentar als alumnes que copiin i enganxin imatges al Google sobre la terra i que les vagin comentant en un document de Word.
Aquest treball només estarà restringit en l'àmbit escolar i no sortirà al àmbit public. Aquesta publicació, hauria de inclure de totes maneres l'autor i la adreça de les fotografies (copyright) ja que sempre s'han de reconeixer d' on venen i de qui són les imatges seleccionades.
Trobo que de les 4 és la més acertada.

La resta de les opcions trobo que no estan massa relacionades amb aquest tema de cultura lliure, ja que en el cas -A- aquest terme queda totalment restringit. En aquest cas només se'ns presenta un model únic de bambes deportives fet que originarà problemes entre alumne-professor i família-professor. En el primer cas es poden queixar de que aquest model no els hi agrdada, els hi és incòmode i que ells ja tenen bambes i no tenen perquè compar-se unes de noves. En el segon cas la família donarà suport al fill ja que els pares no tenen perquè pagar un preu tan elevat de bambes quan al mercat pots trobar de més econòmiques (dedueixo que són cares per la informació del model de la bamba) a més a més si només les han d'utilitzar per jugar a bàsquet no els hi surt rendible la compra. Aquest cas podria arribar a originar una reunió de pares i professors per acabar de decidir quina solució es trobaria.

En la opció -C- trobo que el professor fa malament de restringir i només dir que el treball s'ha de completar amb el PowerPoint 2007, ja que si un alumne no té aquesta versió a casa seva se l'hauria de descargar i pagar. El tutor podria haver buscat alguna alternativa i realitzar el treball amb un altre programa que sigui de cultura lliure, ja que aquest no ho és. Podría haver fet el treball amb altres programes de software lliure com l'Open Office que un dels avantatges que té és que és gratuit i no cal renovar-lo, de manera que els alumnes podrien fer el treball sense cap tipos de problema

La última opció, -D- la de entrar a la botiga de postals i agafar-ne per ensenyar-lis al pares trobo que també restringeix el significat de cultura lliure. A més a més no diu comprar, que seria la paraula més adient i no "agafar-ne" que s'entén amb el sentit de robar.
A més a més pot ser que els alumnes portessin càmares de fotografia per poder fer fotos i prefereixin ensenyar les fotografíes que ells mateixos han fet i no comprar una postal que segurament anteriorment altres ja han comprat. Mostrant les fotos demostra originalitat, ja que no hi hauran imatges iguals igualment que s'hagin fet desde el mateix angle, a més a més...i si els alumnes prefereixen comprar una altre cosa de record per els pares que no sigui una postal?

La polèmica digital

Com molt bé sabem, el segle XXI, és l'anomenat el segle de les noves tecnologies, en aquesta noticia del dia 15 d'octubre del 2009 a "El Periódico" es parla sobre el canvi que vol fer l'empresa Google a la hora de vendre llibres de tota mena per la xarxa tot i que només realitzaran aquest procés els llibres que les editorials vulguin digitalitzar al preu que decideixin.
Segons le meu criteri crec que degut a aquest fenòmen les ventes de libre reduiran i pot ser possible que empreses llibreteres, editors disminuexin el seu treball, cosa que pot fer possible que amb això de la crisis econòmica (fet que no sabem quan arribarà a la seva fi) tanquin les seves sucursals.
Per a mi no hi ha res de comparable com tenir un bon llibre a les mans, tocar-lo, palpar-lo i fer-lo teu d'alguna manera, mai deixarà de ser el mateix llegir un libre a través d'una pantalla d'ordinador que llegir un llibre comprat on tu ets el que passes les pagines, toques el llibre i poder estàs més en contacte amb aquest per el simple fet de tenir-lo. La capacitat imaginativa en a la hora de la lectura d'aquests dos mètodes canvia profundament si es fa mitjançant un llibre o a través d'un ratolí d'ordinador que és el que passa pàgina a pàgina.

Audacity

Amb grups de 4 persones vam utilitzar per primera vegada l' Audacity, un programa editor i gravador d'audio lliure.
En la web, ens va aparéixer una barra de control on mitjançant aquesta podiem començar a reproduir el nostre audio. Primerament vam tenir que anar a buscar frases relacionades amb l'educació i els infants, una mena de "moralejas" educatives de l'ensenyança.
Cadascuna de nosaltres va llegir una frase i la vam grabar i finalment les vam ajuntar en un arxiu conjunt, per a que totes les frases sortissin a la vegada i quedessin interrelacionades entre elles.
Per a cadascuna de les gravacions vam crear un fitxer i els vam exportar com a WAV (repetint el procés 4 vegades) Si haguessim comés algun error, podiem recuperar l'arxiu clicant a projecte-importar audio de manera que tornaria a aparéixer de nou.
Com que entre mig de cada veu hi havia silencis, vam tenir que retallar-los amb l'icona de les tisores havent seleccionat primerament el troç que hi voliem eliminar.
Si algunes de les nostres veus no tenia un volum adequat també podiem augmentar o disminuir-lo fent que l'audio quedés amb totes les veus al mateix to aproximadament, per a fer-ho s'havia de clicar a efecte, ampliar i ajustar la veu al volum que convenia.
Quan ja teniem l'audio retocat, l'exportavam com a WAV i finalment podiem afegir una música de fons per a que fos una mica més original a la hora d'escoltar-se i no solament no s'escoltessin veus.
Aquí està el arxiu d'audio que hem creat les meves companyes i jo.

Crítica literària

Cert és que gràcies a l’aparició d’un dels meus actors preferits en aquest moment, Robert Patisson, ha influït a la hora de començar-me a llegir la saga sencera de “Crepúsculo”.
En general tots els llibres m’han agradat moltíssim però per a mi, aquest és on realment s’hi produeixen canvis de maduresa en molts dels personatges.
Aquesta obra és la més complexa, completa i madura i la veritat és que és ideal per els romàntics tot i que l’amor es doni entre vampirs, i al dir aquesta paraula he de recordar que no ens hem d’imaginar els mítics vampirs amb capa i ullals punxeguts, sinó tot el contrari ja que cadascú d’ells té un nom i en conjunt són la família Cullen. Viuen amb tota normalitat però una mica més apartats de la civilització de Forks, vesteixen com humans però no mengen ni dormen cosa que els diferencia de nosaltres.
Aquest llibre canvia una mica la seva organització respecte els altres. En “Crepúsculo”, “Luna nueva” y “Eclipse” tot està narrat des de el punt de vista de la Bella, en aquest cas el llibre s’estructura en tres blocs on dos són narrats per la protagonista Bella i un altre per Jacob Black. És interessant veure com canvia la forma de narrar les coses, les expressions i fins i tot els propis títols del llibre que hi va donant en els diferents capítols, fent veure al lector el geni i el caràcter de Jacob.
Respecte l’argument, he de dir que el llibre està ple de sorpreses, algunes millors que d’altres, però sens dubte en aquest transcorren coses que no esperem. La trama al principi sembla que es desenvolupi de forma normal, tot i que es va complicant amb esdeveniments que no esperem: apareix el perill i al final els personatges han d’enfrontar-se amb el mal que els ve damunt.
Stephanie Meyer molts l’han considerat una imitadora de J.K Rowling però us puc assegurar que els llibres d’una amb l’altre no tenen res de semblant i a més a més, cada llibre és un món i no està bé fer comparatives entre dos gran autores internacionals com elles.
Hem sento obligada a dir que que jo (i segurament milers de persones més d’arreu del món) hem caigut en la red d’aquesta escriptora. El llibre gràcies al seu simple però subtil llenguatge atrapa a qui vulgui endinsar-se en aquest món vampíric i ens obliga i ens obligarà a continuar a qui vulgui o no li agradi llegir a una lectura àgil i obsessiva amb un desig continu de saber el que ve a continuació, el que succeirà amb els personatges...resumint, arribar als límits de la totalitat de la història.
Sempre resulta molt més difícil porta un gran llibre a la pantalla i crec que a la hora de produir la 1a part es van deixar moltes coses com sempre sol passar quan es traslladen lectures als cinemes. Per a mi no té punt de comparació una lectura profunda on tu manipules el llibre, llegeixes entre buits, imagines els personatges, espais...amb una pel·lícula tot això ja t’és donat per la directora del film.
Aquest llibre juntament amb els altres han estat criticats per tractar sobre el tema de l'amor impossible i els sentiments. Aquests juguen un paper primordial al llarg de tota la novel·la però això no fa que es tracti sobre un argument barat, tot el contrari perquè barreja els sentiments amb l’acció, tristesa, família i amistats.