Cert és que gràcies a l’aparició d’un dels meus actors preferits en aquest moment, Robert Patisson, ha influït a la hora de començar-me a llegir la saga sencera de “Crepúsculo”.
En general tots els llibres m’han agradat moltíssim però per a mi, aquest és on realment s’hi produeixen canvis de maduresa en molts dels personatges.
Aquesta obra és la més complexa, completa i madura i la veritat és que és ideal per els romàntics tot i que l’amor es doni entre vampirs, i al dir aquesta paraula he de recordar que no ens hem d’imaginar els mítics vampirs amb capa i ullals punxeguts, sinó tot el contrari ja que cadascú d’ells té un nom i en conjunt són la família Cullen. Viuen amb tota normalitat però una mica més apartats de la civilització de Forks, vesteixen com humans però no mengen ni dormen cosa que els diferencia de nosaltres.
Aquest llibre canvia una mica la seva organització respecte els altres. En “Crepúsculo”, “Luna nueva” y “Eclipse” tot està narrat des de el punt de vista de la Bella, en aquest cas el llibre s’estructura en tres blocs on dos són narrats per la protagonista Bella i un altre per Jacob Black. És interessant veure com canvia la forma de narrar les coses, les expressions i fins i tot els propis títols del llibre que hi va donant en els diferents capítols, fent veure al lector el geni i el caràcter de Jacob.
Respecte l’argument, he de dir que el llibre està ple de sorpreses, algunes millors que d’altres, però sens dubte en aquest transcorren coses que no esperem. La trama al principi sembla que es desenvolupi de forma normal, tot i que es va complicant amb esdeveniments que no esperem: apareix el perill i al final els personatges han d’enfrontar-se amb el mal que els ve damunt.
Stephanie Meyer molts l’han considerat una imitadora de J.K Rowling però us puc assegurar que els llibres d’una amb l’altre no tenen res de semblant i a més a més, cada llibre és un món i no està bé fer comparatives entre dos gran autores internacionals com elles.
Hem sento obligada a dir que que jo (i segurament milers de persones més d’arreu del món) hem caigut en la red d’aquesta escriptora. El llibre gràcies al seu simple però subtil llenguatge atrapa a qui vulgui endinsar-se en aquest món vampíric i ens obliga i ens obligarà a continuar a qui vulgui o no li agradi llegir a una lectura àgil i obsessiva amb un desig continu de saber el que ve a continuació, el que succeirà amb els personatges...resumint, arribar als límits de la totalitat de la història.
Sempre resulta molt més difícil porta un gran llibre a la pantalla i crec que a la hora de produir la 1a part es van deixar moltes coses com sempre sol passar quan es traslladen lectures als cinemes. Per a mi no té punt de comparació una lectura profunda on tu manipules el llibre, llegeixes entre buits, imagines els personatges, espais...amb una pel·lícula tot això ja t’és donat per la directora del film.
Aquest llibre juntament amb els altres han estat criticats per tractar sobre el tema de l'amor impossible i els sentiments. Aquests juguen un paper primordial al llarg de tota la novel·la però això no fa que es tracti sobre un argument barat, tot el contrari perquè barreja els sentiments amb l’acció, tristesa, família i amistats.
En general tots els llibres m’han agradat moltíssim però per a mi, aquest és on realment s’hi produeixen canvis de maduresa en molts dels personatges.
Aquesta obra és la més complexa, completa i madura i la veritat és que és ideal per els romàntics tot i que l’amor es doni entre vampirs, i al dir aquesta paraula he de recordar que no ens hem d’imaginar els mítics vampirs amb capa i ullals punxeguts, sinó tot el contrari ja que cadascú d’ells té un nom i en conjunt són la família Cullen. Viuen amb tota normalitat però una mica més apartats de la civilització de Forks, vesteixen com humans però no mengen ni dormen cosa que els diferencia de nosaltres.
Aquest llibre canvia una mica la seva organització respecte els altres. En “Crepúsculo”, “Luna nueva” y “Eclipse” tot està narrat des de el punt de vista de la Bella, en aquest cas el llibre s’estructura en tres blocs on dos són narrats per la protagonista Bella i un altre per Jacob Black. És interessant veure com canvia la forma de narrar les coses, les expressions i fins i tot els propis títols del llibre que hi va donant en els diferents capítols, fent veure al lector el geni i el caràcter de Jacob.
Respecte l’argument, he de dir que el llibre està ple de sorpreses, algunes millors que d’altres, però sens dubte en aquest transcorren coses que no esperem. La trama al principi sembla que es desenvolupi de forma normal, tot i que es va complicant amb esdeveniments que no esperem: apareix el perill i al final els personatges han d’enfrontar-se amb el mal que els ve damunt.
Stephanie Meyer molts l’han considerat una imitadora de J.K Rowling però us puc assegurar que els llibres d’una amb l’altre no tenen res de semblant i a més a més, cada llibre és un món i no està bé fer comparatives entre dos gran autores internacionals com elles.
Hem sento obligada a dir que que jo (i segurament milers de persones més d’arreu del món) hem caigut en la red d’aquesta escriptora. El llibre gràcies al seu simple però subtil llenguatge atrapa a qui vulgui endinsar-se en aquest món vampíric i ens obliga i ens obligarà a continuar a qui vulgui o no li agradi llegir a una lectura àgil i obsessiva amb un desig continu de saber el que ve a continuació, el que succeirà amb els personatges...resumint, arribar als límits de la totalitat de la història.
Sempre resulta molt més difícil porta un gran llibre a la pantalla i crec que a la hora de produir la 1a part es van deixar moltes coses com sempre sol passar quan es traslladen lectures als cinemes. Per a mi no té punt de comparació una lectura profunda on tu manipules el llibre, llegeixes entre buits, imagines els personatges, espais...amb una pel·lícula tot això ja t’és donat per la directora del film.
Aquest llibre juntament amb els altres han estat criticats per tractar sobre el tema de l'amor impossible i els sentiments. Aquests juguen un paper primordial al llarg de tota la novel·la però això no fa que es tracti sobre un argument barat, tot el contrari perquè barreja els sentiments amb l’acció, tristesa, família i amistats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada