Intervenció de síntesi

La meva experiència amb el bloc ha estat positiva i productiva. Crec que n’he sabut treure bastant de profit. M’ha semblat una eina molt útil per poder comunicar a la resta de companys de classe moltes de les meves opinions i compartir notícies de premsa i vídeos extrets del Youtube.

He intentat portar el Bloc al dia i en moltes ocasions la premsa m’ha ajudat a realitzar algunes de les meves intervencions en aquest. Moltes de les notícies que hi trobava m’eren de gran ajuda, bé perquè parlaven d’educació, o bé perquè s’hi parlava de les noves tecnologies a les aules.

Algunes de les meves intervencions han estat simples reflexions o petits comentaris sobre temes que considerava d’interès.

Gràcies a la creació del Bloc també he recuperat l’hàbit que tenia de llegir el diari, de manera que quan buscava notícies que em poguessin interessar, també parava atenció als altres esdeveniments que passaven en el món informant-me d’aquesta manera del que succeïa el dia a dia.

M’ha agradat també poder veure diferents punts de vista i veure com els altres companys de classe s’anaven motivant (alguns més que altres) amb el seu manteniment del bloc. M’he pogut informar sobre altres punts de vista fent un cop d’ull en molts d’ells i veure diferents opinions i altres notícies diferents a les meves que també em semblaven curioses navegant i analitzant-los.

En altres ocasions he fet servir el bloc com a diari personal ja que en alguna ocasió he publicat algun vídeo en l’aula de música i he explicat alguna de les sessions que fèiem a seminari amb el Francesc. M’ha semblat una manera de poder comunicar les meves vivències personals a la universitat.

Al igual que totes les xarxes socials, el bloc també té alguna cosa que fa que t’enganxis i en moltes ocasions m’he estat mirant alguns dels blocs dels meus companys llegint el seu diari de seminari o veient altres de les seves publicacions.

A nivell educatiu, trobo que la cració d'un bloc és el suport a la tasca escolar, i si això facilita l'aprenentatge del nen, benvingut sigui.

Una de les intervencions més significatives des de setembre fins ara ha estat la creació del vídeo personal creat amb el Windows Movie Maker amb el text que nosaltres volíem i amb la música que nosaltres escollíem. Mai havia utilitzat aquest programa i sincerament m’ha agradat molt fer aquesta pràctica de vídeo. Trobo que a part de fer un vídeo com a treball, també se li poden treure altres utilitats, ja que per exemple també pots fer un regal a algun familiar, amic o parella fent una mena de reportatge amb fotos significatives i una música que a tots agradi i donar-ho com a regal. Trobo que té un gran valor sentimental.

El meu resultat final em va sorprendre ja que no m’hagués pensat que seria capaç de fer un vídeo que m’acabés convencent, cert és que va haver un procés de recerca i de tria de música i imatges i que va ser complicat coordinar-ho amb la música però finalment el resultat va ser l’esperat.

La pràctica de com crear un correcte PowerPoint també m’ha estat de gran utilitat. Si que tenia nocions de com s’havia de realitzar un bon Power, però sempre hi ha detalls que falten, que no hi apareixen o que no estan correctament utilitzats. Aquest programa ens pot ser molt útil al llarg de tota la carrera ja que el PowerPoint que vam fer quan vam presentar el tema de debat no serà l’únic que farem. En altres mòduls ja ens estan demanant feina i treballs a fer amb aquest programa de manera que ens ha està molt útil posar en pràctica els coneixements de com realitzar un bon PowerPoint i de com poder sintetitzar i resumir conceptes en l’ordinador. Segons el meu punt de vista aquesta pràctica ens ajuda a tenir més clars els conceptes clau que s’han de tenir presents en la seva realització d’un útil i correcte Power, amb idees, síntesis i conceptes clau per ajudar a fer més entenedora la nostra exposició.

Google Docs

Google Docs és un programa de software lliure que ens serveix per a crear documents en línea amb la possibilitat de col.laborar en grup, és a dir, compartint la teva feina.

Aquest programa inclou un processador de textos, fulles de càlcul i un programa de presentació bàsic i editor de formularis destinats a enquestes.

Tots els documents emmagatzemats poden ser exportats en dicersos formats estàndar o també, poden ser enviats per correu electrònic.

Durant l'edició dels documents, aquests es van guardant automàticament per evitar la pèrdua de la informació si sorgeixen errors en l'ordinador. Una característica important, com ja hem nombart abans, es que aquest programa té un avantatge predominant, pots tenir la possibilitat de compartir el treball amb el grup de persones amb qui treballes i a la vegada, compartir-lo amb altres usuaris al mateix temps.

The best present for X-mas

Èpoques de festes, de comprar regals, de consumir, gastar i mil i una coses més, però realment el més important és aquest consum massiu?

Ja portem un temps en que mitjans de comunicació, ràdio, televisió, premsa ens volen bombardejar amb un extensa proposta nadalenca apte per a tots els públics. I jo em pregunto: On s’amaga la suposada crisi? “No passa res, no us preocupeu, estem a Nadal, toca gastar”.

Trobem un ventall molt ampli de regals que podem oferir a les nostres famílies en aquesta època tan marcada i celebrada. A mi personalment no és que siguin unes dates que m’agradin molt, això ho dic ara, perquè sí, de petita estava més que encantada amb la meva cuineta nova, aquella Barbie sirena i la famosa nina que patinava sola. No em ve de nou aquesta situació i sincerament trobo que és una època “falsa” en que tot suposadament ha de ser perfecte, no hi ha d’haver cap tipus de problema entre amics, família o parella... perquè es clar, sinó ja no seria Nadal! El que trec positiu i el que realment m’entusiasma es veure als deu cosins petits que tinc gaudir i contemplar la cara de sorpresa que fan quan se’ls hi porten els regals i els crits i l’entusiasme quan m’ensenyen les seves joguines, sense treure les felicitacions de Nadal que ens envien a casa. Això si que no té preu.

Actualment sembla que ja vagin adquirint menor importància els regals físics, sense acabar de desaparèixer mai, i s’estiguin posant de moda els regals “d’usar i tirar” com un val de regal per viatjar en globus, un sopar romàntic en un hotel, un massatge amb xocolata, un salt amb paracaigudes i moltes més propostes que sortiran al mercat per sorprendre més al públic.

I...els regals que menys costen i més valen, on els podem comprar? Quina sort, aquests et surten tirats de preu...Els portes posats! Jugar de veritat amb els teus, donar abraçades, repartir petons, que passi el temps volant quan estàs parlant amb un amic de veritat, demanar perdó per les teves equivocacions , un somriure càlid, un mirar el present (agafats de la mà), escoltar als avis (els que sovint qualifiquem com a pesats), els “t’estimo” de veritat...En definitiva, donar i rebre el que ens agrada, sona massa utòpic?

Menjem correctament

El problema de l'obessitat infantil i la mala alimentació és un tema que ja no resulta xocant, però si preocupant i alarmant. Cert és que Catalunya és una de les comunitats autònomes on els nens mengen pitjor i aquest fet, fa que tots els infants tinguin una mala conducta davant del menjar que se'ls presenta en el seu plat i no tinguin una alimentació equilibrada.

Les hores de menjar es transformen en uns mals de caps per els pares que veuen que els seus fills es neguen a provar allò que no els agrada, i passen de la fruita, els llegums, el peix o les verdures i hortalisses. (coses que a mi m'encanten). Els pares d'una manera o d'una altra són els que tenen que donar exemple als seus fills i mostrar entusiasme a la hora de fer els àpats en família i no donar mal exemple el nen. Els pares es tranformen en els culpables de la conducta que mostra el seu fill davant del mejar ja que si no donem un bon exemple desde ben petits, ells faran igual que nosaltres, i es negaran a tastar el que nosaltres no mengem. Hem de pensar que nosaltres som un exemple per a ells i tots els nostres actes, queden reflectits en ells inmediatament o en un futur no massa llunyà.

En moltes ocasions, els pares per evitar discusions per el menjar i decidir el que es deixen al plat i el que tenen que menjar, adopten una actitud incorrecta dient-los i oferint al infant només allò que si agrada. Trobo que no hauríem de pensar d'aquesta manera i menys pensar que el nen quan sigui gran ja menjarà de tot perquè si els hi hem permès una vegada, els hi continuarem plantejant aquesta proposta una vegada i una altra per no enfrontar-nos amb ells i obligar-los a menjar allò que realment volen. A més a més, aquesta conducta és complicada de canviar i generalment, aquestes actituds es van transformant cada vegada més difícils de solucionar ja que, al voler que el nen menji tot, utilitzem els recursos més fàcils com la televisió per distreure'l. Aquest fet, no genera altre cosa que el nen tardi més en menjar el que té davant del plat i no mengi a la taula amb la resta de la família.

El fet de menjar incorrectament i menjar poc (ja que no han menjat el que els pares els hi han dit) provoca que els nens facin més àpats dels que toca al dia, fent també d'aquesta manera que el nen piqui entre hores menjant incorrectament i produint que, quan toqui esmorzar, dinar, berenar o sopar després, el nen no tingui gana de res.

Aquest fet pot generar problemes al larg del desenvolupament físic i mental del infant provocant un baix rendiment escolar. Fins i tot ens podem trobar en casos d'obesitat infantil o ja en el període d'alolescència, aquest problema pot desembocar en una anorèxia o una bulímia.

Una de les causes que provoca aquest fet, és la cessió que tenen els pares alhora de voler acomplir tot el que els seus fills volen, d'aquesta manera no estem fent res més que inculcar-los unes idees i uns valors gens adequats, ja que, en aquesta vida no tot el que ells diguin els hi serà concedit, a més a més, en moltes ocasions trobaran que allò que volen els hi serà difícil o impossible d'aconseguir. Els pares han de ser conscients que a les hores de dinar i sopar, s'han de seguir una mena de normes, al igual que hi són presents en altres activitats escolars o familiars de casa.

Trobo que el més correcte per a que no succeeixi aquest problema és respectar els horaris i un costum a la taula, com menjar en família, no permetre la selecció d'aliments i evitar la televisió tant com es pugui.

Imaginem, explorem, gaudim, creem

Les meves companyes i jo vam fer un treball amb infants al mòdul d'educació visual i plàstica. Anteriorment, vam haver de seleccionar una de les tècniques que utilitzava Joan Miró en les seves pintures i triar-ne una. Nosaltres vam tenir la idea d'escollir la que consistia en la utilització d'objectes composant una imatge. En el nostre treball el vam utilitzar imatges de pintallavis i en aquesta proposada per a nens, vam tenir la idea de que utilitzessin xocolata.

Aquí teniu en nostre resultat final de la nostra proposta. El primer quadre Homenatge a Prats, és el que ens va servir com a referència. El fet amb pintallavis és la nostra creació.

La nostra feina va consistir a reunir alguns dels nostres cosins i endinssar-los cap a la pintura de Joan Miró. Aquí teniu el vídeo que vam afegir com annex als dos PowerPoints que vam realitzar per el nostre treball.

L'escola

Aquest petit reportatge tracta de com la Gabriela, d'origen argentí, es trasllala a Catalunya per poder fer de mestre en una llar d'infants de Girona a la vegada que ens explica els dos models dels dos països i del paper dels pares i de l'escola en els nens.

Trobo també com a problema el que es comenta de que els infants i tots els nens que van a l'escola, passen una gran quantitat d'hores considerable a les aules en comptes d'estar a casa amb la família. Aquest fet provoca que, sobretot en les escoles bressol, la mestre hagi de fer també de fer el paper de mare, ja que aquests al ser tant petits, necessiten que estiguin atesos unes quantes hores al llarg del dia.

La Gabriela fa la comparativa de que a Argentina els nens només van a l'escola per el matí o per la tarda i que s'estan només aquelles hores determinades a l'escola amb una missió: socialitzar-se. Aquí a Catalunya, com a la resta de les comunitats, els nens també van per crear relacions amb els seus companys però també van per aprendre i per tenir un futur el dia de demà amb els estudis realitzats.

Trobo que al igual que diu la Gabriela, és molt important que poguem passar el cap de setmana amb ells, compartir-lo i estar les 48 hores del cap de setmana fent didàctiques fora de la llar. Una manera positiva és sortir de casa, ja sigui anar al parc o simplement sortir a passeja, això si, visitar llocs descoberts ja que, durant els altres dies de la setmana, es troben a les aules, tancats. Si els deixéssim a casa els nens estarien de més mal humor, més neguitosos i menys receptius a tot el que nosaltres els hi diguem.

M'ha agradat molt el que una professora ha dit "Anar a buscar els nens a l'escola caminant, això si que és una bona estimulació!" com diu ella, es una manera de tenir més contacte amb els nens i deixar que t'expliquin com els hi ha anat el dia i de quines han estat les seves vivències durant el dia.

Millorem la disciplina amb les noves tecnologies

He trobat una notícia que ens parla sobre la influencia de les noves tecnologies a les aules i de la repercussió que aquestes aporten.

Tracta el tema de com els alumnes tenen molta més motivació treballant amb aparells electrònics que amb el clàssic llibre de text fent d'aquesta manera que la seva actitud millori positivament i les ganes i l'esforç que aquests tenen quedin plasmades en el treball final dels nens i nenes de l'aula. L'estudiant no es distreu tant i les classes poden tornar a ser anomenades classes, ja que en molts casos la disbauxa, l'avorriment i el poc interès per part de l'alumnat fan que el ritme de classe no sigui l'idoni per impartir la lliçó corresponent.

Les noves tecnologies no només són profitoses per l'estudiant, sinó que també n'hi trèiem profit els mestres ja que tasques com corregir exàmens resulta ser més fàcil, ràpida i còmode amb l'ajuda de les màquines automàtiques que realitzen la correcció d'aquestes proves tipus test.

En aquest article hi apareixen frases dites per un professor com: "Els agraden més les classes, estan més motivats i aprenen més", "Estan més atents, centrats en les tasques, treballen més, hi ha més col·laboració entre ells i hi ha un nombre més gran d’estudiants que fan els deures".

Resulta ser que els ordinadors portàtils a les aules és d'un gran servei i ajuda a que l'ambient a les aules sigui més calmat, més seriós i educatiu fent d'aquesta manera també que els alumnes alhora de estudiar el temari els hi costi menys entendre els conceptes.