Menjem correctament

El problema de l'obessitat infantil i la mala alimentació és un tema que ja no resulta xocant, però si preocupant i alarmant. Cert és que Catalunya és una de les comunitats autònomes on els nens mengen pitjor i aquest fet, fa que tots els infants tinguin una mala conducta davant del menjar que se'ls presenta en el seu plat i no tinguin una alimentació equilibrada.

Les hores de menjar es transformen en uns mals de caps per els pares que veuen que els seus fills es neguen a provar allò que no els agrada, i passen de la fruita, els llegums, el peix o les verdures i hortalisses. (coses que a mi m'encanten). Els pares d'una manera o d'una altra són els que tenen que donar exemple als seus fills i mostrar entusiasme a la hora de fer els àpats en família i no donar mal exemple el nen. Els pares es tranformen en els culpables de la conducta que mostra el seu fill davant del mejar ja que si no donem un bon exemple desde ben petits, ells faran igual que nosaltres, i es negaran a tastar el que nosaltres no mengem. Hem de pensar que nosaltres som un exemple per a ells i tots els nostres actes, queden reflectits en ells inmediatament o en un futur no massa llunyà.

En moltes ocasions, els pares per evitar discusions per el menjar i decidir el que es deixen al plat i el que tenen que menjar, adopten una actitud incorrecta dient-los i oferint al infant només allò que si agrada. Trobo que no hauríem de pensar d'aquesta manera i menys pensar que el nen quan sigui gran ja menjarà de tot perquè si els hi hem permès una vegada, els hi continuarem plantejant aquesta proposta una vegada i una altra per no enfrontar-nos amb ells i obligar-los a menjar allò que realment volen. A més a més, aquesta conducta és complicada de canviar i generalment, aquestes actituds es van transformant cada vegada més difícils de solucionar ja que, al voler que el nen menji tot, utilitzem els recursos més fàcils com la televisió per distreure'l. Aquest fet, no genera altre cosa que el nen tardi més en menjar el que té davant del plat i no mengi a la taula amb la resta de la família.

El fet de menjar incorrectament i menjar poc (ja que no han menjat el que els pares els hi han dit) provoca que els nens facin més àpats dels que toca al dia, fent també d'aquesta manera que el nen piqui entre hores menjant incorrectament i produint que, quan toqui esmorzar, dinar, berenar o sopar després, el nen no tingui gana de res.

Aquest fet pot generar problemes al larg del desenvolupament físic i mental del infant provocant un baix rendiment escolar. Fins i tot ens podem trobar en casos d'obesitat infantil o ja en el període d'alolescència, aquest problema pot desembocar en una anorèxia o una bulímia.

Una de les causes que provoca aquest fet, és la cessió que tenen els pares alhora de voler acomplir tot el que els seus fills volen, d'aquesta manera no estem fent res més que inculcar-los unes idees i uns valors gens adequats, ja que, en aquesta vida no tot el que ells diguin els hi serà concedit, a més a més, en moltes ocasions trobaran que allò que volen els hi serà difícil o impossible d'aconseguir. Els pares han de ser conscients que a les hores de dinar i sopar, s'han de seguir una mena de normes, al igual que hi són presents en altres activitats escolars o familiars de casa.

Trobo que el més correcte per a que no succeeixi aquest problema és respectar els horaris i un costum a la taula, com menjar en família, no permetre la selecció d'aliments i evitar la televisió tant com es pugui.