Trobo també com a problema el que es comenta de que els infants i tots els nens que van a l'escola, passen una gran quantitat d'hores considerable a les aules en comptes d'estar a casa amb la família. Aquest fet provoca que, sobretot en les escoles bressol, la mestre hagi de fer també de fer el paper de mare, ja que aquests al ser tant petits, necessiten que estiguin atesos unes quantes hores al llarg del dia.
La Gabriela fa la comparativa de que a Argentina els nens només van a l'escola per el matí o per la tarda i que s'estan només aquelles hores determinades a l'escola amb una missió: socialitzar-se. Aquí a Catalunya, com a la resta de les comunitats, els nens també van per crear relacions amb els seus companys però també van per aprendre i per tenir un futur el dia de demà amb els estudis realitzats.
Trobo que al igual que diu la Gabriela, és molt important que poguem passar el cap de setmana amb ells, compartir-lo i estar les 48 hores del cap de setmana fent didàctiques fora de la llar. Una manera positiva és sortir de casa, ja sigui anar al parc o simplement sortir a passeja, això si, visitar llocs descoberts ja que, durant els altres dies de la setmana, es troben a les aules, tancats. Si els deixéssim a casa els nens estarien de més mal humor, més neguitosos i menys receptius a tot el que nosaltres els hi diguem.
M'ha agradat molt el que una professora ha dit "Anar a buscar els nens a l'escola caminant, això si que és una bona estimulació!" com diu ella, es una manera de tenir més contacte amb els nens i deixar que t'expliquin com els hi ha anat el dia i de quines han estat les seves vivències durant el dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada