The best present for X-mas

Èpoques de festes, de comprar regals, de consumir, gastar i mil i una coses més, però realment el més important és aquest consum massiu?

Ja portem un temps en que mitjans de comunicació, ràdio, televisió, premsa ens volen bombardejar amb un extensa proposta nadalenca apte per a tots els públics. I jo em pregunto: On s’amaga la suposada crisi? “No passa res, no us preocupeu, estem a Nadal, toca gastar”.

Trobem un ventall molt ampli de regals que podem oferir a les nostres famílies en aquesta època tan marcada i celebrada. A mi personalment no és que siguin unes dates que m’agradin molt, això ho dic ara, perquè sí, de petita estava més que encantada amb la meva cuineta nova, aquella Barbie sirena i la famosa nina que patinava sola. No em ve de nou aquesta situació i sincerament trobo que és una època “falsa” en que tot suposadament ha de ser perfecte, no hi ha d’haver cap tipus de problema entre amics, família o parella... perquè es clar, sinó ja no seria Nadal! El que trec positiu i el que realment m’entusiasma es veure als deu cosins petits que tinc gaudir i contemplar la cara de sorpresa que fan quan se’ls hi porten els regals i els crits i l’entusiasme quan m’ensenyen les seves joguines, sense treure les felicitacions de Nadal que ens envien a casa. Això si que no té preu.

Actualment sembla que ja vagin adquirint menor importància els regals físics, sense acabar de desaparèixer mai, i s’estiguin posant de moda els regals “d’usar i tirar” com un val de regal per viatjar en globus, un sopar romàntic en un hotel, un massatge amb xocolata, un salt amb paracaigudes i moltes més propostes que sortiran al mercat per sorprendre més al públic.

I...els regals que menys costen i més valen, on els podem comprar? Quina sort, aquests et surten tirats de preu...Els portes posats! Jugar de veritat amb els teus, donar abraçades, repartir petons, que passi el temps volant quan estàs parlant amb un amic de veritat, demanar perdó per les teves equivocacions , un somriure càlid, un mirar el present (agafats de la mà), escoltar als avis (els que sovint qualifiquem com a pesats), els “t’estimo” de veritat...En definitiva, donar i rebre el que ens agrada, sona massa utòpic?