Retrat

És una noia amb la qual he compartit tres anys en la meva vida d'estudiant al col.legi. És una noia simple, senzilla i alegre que pot arribar a contagiar el seu estat d'ànim als que s'hi torben al seu voltant.

Físicament, el que crida més l'atenció és la seva mitja melena que cada dia va portant amb diferents estils de pentinats. Jo sóc bastsant observadora hi m'he fixat que a ella li deuen agradar molt les arracades ja que cada dia en porta de diferents penjant en les seves petites orelles, això si, d'un model estil "hippie".

La seva manera de vestir és casual i sol portar sempre texans amb una peça de dalt, ja sigui brusa, camisa o samarreta de color lila, que això ja ho sé jo, és el seu color preferit. En moltes ocasions també vesteix amb samarretes de ratlles horitzontals de diferents colors cridaners.

Un dels seus hobbies es anar al cinema però sobretot al teatre, aquesta informació la vaig poder extreure perquè per sort, anem juntes a seminari.

Sé que és una enamorada des petits i que es desviu per ells cada dia en la seva feina de matins de monitora de menjador o de vetlladora en algunes classes.

Resulta ser una persona molt activa i bastant xerraire amb la que pots parlar de qualsevol inquietud o problema. No li agarda ser el centre d'atenció de tothom i quan això passa pot ser que es senti cohibida per els altres.

Molt amiga dels seus amics, bona persona i simpàtica... així podríem descriure a la Laia.

De dintre d'una poma...

La Laia, la Marta, la Meritxell i jo vam representar la cançó infantil de l'orugueta a classe, aquí teniu la nostra representació de la cançó a l'aula de música. Espero que us agradi.

Prova de "revàlida" al final de la ESO

Ja no només s'haurà de fer una prova de nivell al finalitzar la Primària sinó que en el curs 2010-11 s'implantarà una al finalitzar la etapa dels 4 anys que dura la ESO (Educació Secundària Obligatòria)

La prova, es veu que tindrà unes característiques semblants a les que ja van fer els nens de sisè de primària al finalitzar el cicle superior. La prova serà de competències bàsiques i de cultura general. Aquesta no té per que demostrar el nivell real que els estudiants tenen però si que pot ajudar per orientar a les famílies dels alumnes quins han estat els resultats dels seus fills.
La nota d'aquesta serà externa al centre educatiu, ja que no influirà alhora de puntuar als estudiants. De tota manera, aquesta els hi pot servir per a que els alumnes decideixin quin ensenyament volen cursar després a la vegada que els pares poden ajudar-los en la seva decisió ja que, cursats els 4 anys d'ESO, els alumnes ja tenen el dret de decidir si volen continuar el curs escolar o prefereixen endinsar-se en el món laboral.
Aquesta mena de "revàlida" segons el meu criteri pot tenir una bona acollida amb els alumnes ja que aquests poden veure-la com a una eina per a motivar-los i arribar a treure uns bons resultats, dit d'altra manera, se la poden prendre com a un examen més del col.legi.
A la vegada pot arribar a reduir l'elevada taxa de fracàs escolar a Catalunya.

GIMP

Avui a la classe hem utilitzat un nou programa, GIMP que serveix per poder modificar fotografíes al teu gust i per a crear de noves a partir d'una original. El GIMP resulta ser una alternativa menys completa que el Photoshop que tothom coneix avui en dia.
En aquesta primera, us presento a 6 de les meves companyes de classe.

El que hem fet amb aquesta foto es reduirla mitjançant el programa anomenat, per a fer-ho he realitzat els passos següents:

-Primerament he obert la fotografia que volia amb la icona ARXIU i OBRIR.
-Seguidament se'm han obert totes les imatges del meu PC i he seleciconat aquesta.
-Després he clicat sobre IMATGE i ESCALAR IMATGE, reduint d'aquesta manera l'amplada a 300 píxels i l'alçada es modificava automàticament. D'aquesta manera la nostra fotografia podia ser penjada al Bloc sense cap problema.

En aquesta segona imatge, us presento la Laia, una noia que ja coneixia abans d'entrar a la univeristat i que casualment ens ha tocat a la mateixa classe, cosa que fa que ja tingui una cara coneguda al centre.

En la segona imatge també hem fet el procés de reducció tal com he explicat més amunt i a la vegada hem RETALLAT la imatge, per aconsegir el resultat he realitzat el següent:

-He anat a EINES, EINES DE SELECCIÓ, SELECCIÓ RECTANGULAR.
-Després a IMATGE i RETALLAR LA SELECCIÓ de manera que el que hem seleccionat queda enmarcat i la resta s'esborra automàticament.

En aquesta imatge el que he fet ha estat un procés de modificació de la fotografia anterior aplicant contrastos, saturacions, efectes etc... Per a que quedés tal com jo volia he jugat amb els elements del GIMP. També he reduit l'escala de la imatge per a que es pogués penjar sense dificultats al Bloc.

-He anat a la icona de COLORS i dintre d'aquesta anava convinant BALANÇ DE COLORS, LLUMINOSITAT-CONTRAST I TONS-SATURACIÓ.

En la última fotografía hi és representat el calçat de la Meritxell, el que hem fet en aquest cas en centrar la nostra atenció en les botes que són el centre, i desenfocar distorsionant o utilitzant altres tècniques el seu fons.

-El primer que he ralitzat ha estat seleccionar la silueta de les botes amb la eina d'ENLLAÇ.

-Seguidament vaig anar a SELECCIÓ i INVERTIR de manera que quedés selccionat el fons que jo volia modificar i que aquest no afectés a les botes que són l'obejcte en si.

-Per seleccionar un fons adient vaig anar a FILTRES i DESENFOCAR i seleccionar el que millor quedés i el que més m'agradés, en aquest cas va ser el de PIXELAR la imatge.

Reflexió sobre "Va de mestres"

No ha estat una lectura pesada ni feixuga, però us puc assegurar que vaig ser la primera en pensar "quin pal, ara aquí et voldran fer seguir una sèrie d’instruccions per arribar a ser una bona mestre”.
Vaig canviar d’idea a mesura que m’endinsava en la lectura, et pots deixar portar completament per el llibre, la lectura és àgil i deixar-te impregnar per les vivències i records que els dos autors tan Jaume Cela com Juli Palou t’expliquen en el seu llibre.

Personalment, crec que està bé que tot ens ho plantegin sense problemes ni dificultats, tot i que al cap i a la fi en aquests també ens els trobarem al llarg del camí de la nostra feina, potser ho fan per no desanimar-nos, qui sap...
Tracta molt els temes de saber estar, la bondat, la felicitat, el saber escoltar, la alegria i el riure, la intel·ligència, la diversitat i la felicitat...poder el terme més important ja que si nosaltres no som feliços amb la nostra feina d’educador i no vivim el dia a dia amb bona cara i ànims, difícilment podrem transmetre aquest sentiment als infants.

Vocació o professió? aquesta és la pregunta podríem dir, a la vegada aquesta frase resulta ser el títol d’un dels primers episodis on ens diu “L’ofici de mestre és vocacional precisament perquè comporta ser receptiu a preguntes com: Com deu ser? Ve content a l’escola? Quins interessos pot tenir? Que fa quan arriba a casa?”. Per a mi aquesta sèrie de preguntes representa un “preocupament” per l’infant, aquestes qüestions no surten així com així, espontàniament sinó que per a que les puguis arribar a formular t’ha d’agradar els nens, les seves inquietuds i el seu comportament.

Ja sé que dient això no estic fent res més que respondre a la pregunta de “Perquè vols ser mestre” però crec que a part de justificar la resposta dient que t’agraden els nens, ens deixem poder el més important, la passió que tens tu sobre la teva feina, i aquí en el llibre hi deixa algunes pinzellades.
Amb moltes de les cites que apareixen al llibre de filòsofs, directors de cine, poetes, antics professors seus puc valorar que la educació d’una manera o d’una altre està present es vegi més evident o no en tots els àmbits.

M’han ensenyat que un món millor, més just i sense malevolències és pot realitzar si tots nosaltres, aquesta comunitat de mestres, tira endavant de la societat i hi posem tots de la nostre part deixant de banda les diferències socials, que al cap hi a la fi, tots som iguals, simples persones.

La nostra feina també requereix una mena de reforma diària, una injecció de més coneixement i més moviment ja que segons el meu punt de vista seria molt avorrit un tot permanent on tot és estàtic i sempre el mateix, és el mateix cas que el metge, el que va ampliant coneixements dia dia pot innovar i aportar coses noves, noves solucions i trobar el remei de noves malalties. En el cas del mestre si fa no fa és el mateix. Qui ens pot assegurar que un nen no ens pot ensenyar? Ningú veritat? no és només un traspàs de coneixement direcció mestre-nen, també es produeix de l'inrevés.

Resumint, opino que la nostra feina és un camí en el qual cada dia hem d’avançar, però no sols, sinó amb tots els nostres nens de l’aula que ens hi acompanyen. Hem de poder improvisar, recomanar, pensar que sempre el nen pot fer tot el que es proposi i que nosaltres hem d’estar per ajudar-lo a créixer i aconseguir les seves fites, ja que educar vol dir obrir portes, acompanyar, ajudar a aprendre...com diu en el llibre, som un final sense punt.

Neverland

La blocosfera és un lloc web, una xarxa social on cadascú dels membres que la componen tenen un Bloc, en aquest ells van fent públics escrits i fins i tot es poden penjar vídeos i fotografíes tot i que si no n'ets membre, de totes maneres també pots accedir a la informació que et donen. També rep el nom de "món de blocs" o "univers de blocs", referint-se d'aquesta manera a l' univers de xarxes socials que hi han penjades en internet. La blocosfera, permet conectar-se entre si accedint a altres blocs de gent desconeguda que tracta un seguit de temes d'interés comú o d'altres al gust del blocaire, nom que rep l'autor del bloc i tots els visitants que en posseeixen un i formen part d'aquesta comunitat.

Dintre d'aquest món, també hi formen part els anomenats memes, que són la unitat teòrica d'informació cultural que pot ser transmesa d'un individu a un altre.

Meme és un terme que s'ha anat popularitzant en la blocosfera, són conversacions distribuidas que es van contagiant d'un blog a un altre, fent d'aquesta manera que el blog creador d'aquest meme vagi deixant enllaços a altres blocs i els altres blocaires, vagin fent un seguit de visites en aquell meme si l'enllaç que s'ha deixat resulta ser d'interés.
Es podria dir que els memes són "campanyes de promoció" en el que els blocaires, busquen una major audiencia.

Normalment la gent l'utilitza com una mena de "diari personal" tot i que trobo que ben bé no hauria de ser considerat així ja que tota la informació. Com hem dit abans es vista per tots els navegants de la web. En els blocs s'hi publica d'aquesta manera esdeveniments o fets importants que l'hi han passat a l'internauta i a més a més pot penjar imatges o formats de vídeo per donar suport a la part redactada. La blocosfera genera en conjunt una cultura pròpia.

Aquest fenòmen de blocosfera permet desenvolpar l'ús d les TIC a les aules i resulta ser d'interés que alumnes de centres puguin tenir el seu bloc personal per anar explicant temes que els hi agraden o simplement com fem nosaltres, explicar les classes impartides durant el dia comentant l'útil i profitós que ens resulta l'anar adquirint nous hàbits amb programes informàtics.

L'ús del tema de cada Bloc és particular trobem Blocs educatius, polítics, d'ús personal, empreserial... i això fa que l'autor d'un d'aquest pugui o no deixar que els navegants lectors deixin per escrit la seva opinió sobre un tema determinat. També l'usuari té el poder de restringir els Blocs que no siguin del seu interés.

El nostre Bloc tracta sobre la sordesa dels infants i les possibles solucions que podem trobar per poder ajudar-los a integrar en l'àmbit escolar com un membre més del grup, que al cap i a la fi, és el que són.
No ens va costar gaire decidir el tema ja que les 4 trobàvem que era interessant poder endinsar-nos en aquest món i poder conèixer una mica més sobre la sordesa infantil, ja que resulta ser el "pa de cada dia" en moltes de les llars d'infants.

Posicionament social en l'educació?

Cert és que les famílies poden ajudar o aconsellar d'una manera o una altra a l'hora de fer estudiar els seus fills una cosa o una altra però al cap i a la fi som nosaltres els que acabem fent la tria de la carrera que voldrem estudiar i ens hi voldrem dedicar a la seva feina en un futur.
Aquí el que se'ns presenta és el cas següent: el nivell socioeconòmic dels pares influeix en els fills a l'hora de ser millor o pitjor estudiant?
La veritat es que universitats públiques o privades gaudeixen de tot tipus d'estudiants: els que treballen més i es deixen la pell, els que passen o els que per fer alguna cosa en la seva vida s'endinsen en una carrera en la qual ell mai s'hi ha vist estudiant. Els centres privats poder l'avantatge que tenen es que pots sortir amb una feina assegurada quan hagis finalitzat la carrera, d'aquesta manera et treu el pes del damunt a l'hora de que tu vagis a buscar una feina.
En una familia on pares han estudiat una carrera el més probable es que els fills també acabin fent una ESO, obtinguin el Batxillerat i finalment acabin els estudis superiors amb una determinada carrera, ja que els valors que se'ls hi ha inculcat en aquests joves ha estat el mateix (o molt semblant) al que han rebut els seus pares. L' ambient familiar, l'entorn i els motius econòmics i socials són factors que també s'han de tenir presents al valorar aquesta opció.
El cas oposat els trobem en les famílies on el seu nivell és bastant més baix de manera que els fills en comptes de posar-se a estudiar una carrera han (perquè a vegades això es produeix per una pressió familiar) d'endinsar-se al món laboral ja que el seu deure es ajudar a casa en les despeses diàries de la família.
La diferència entre Nord i Sud també és apreciable, les comunitats autònomes del Nord (Navarra, Rioja, Cantàbria i Galícia entre altres) i Madrid obtenen molts més bons resultats acadèmics que les comunitats del Sud español (Andalucia, Murcia, Castilla la Mancha) aquest fet pot ser provinent per el desenvolupament econòmic de cada provincia o ciutat.
Poder tots aquest factors són determinables per al nostre futur tot i que penso que el que ha de pesar més i el més important que s'ha de tenir són les ganes per aprendre.

20 minutos-dimarts 20 d'octubre del 2009