Intervenció de síntesi

La meva experiència amb el bloc ha estat positiva i productiva. Crec que n’he sabut treure bastant de profit. M’ha semblat una eina molt útil per poder comunicar a la resta de companys de classe moltes de les meves opinions i compartir notícies de premsa i vídeos extrets del Youtube.

He intentat portar el Bloc al dia i en moltes ocasions la premsa m’ha ajudat a realitzar algunes de les meves intervencions en aquest. Moltes de les notícies que hi trobava m’eren de gran ajuda, bé perquè parlaven d’educació, o bé perquè s’hi parlava de les noves tecnologies a les aules.

Algunes de les meves intervencions han estat simples reflexions o petits comentaris sobre temes que considerava d’interès.

Gràcies a la creació del Bloc també he recuperat l’hàbit que tenia de llegir el diari, de manera que quan buscava notícies que em poguessin interessar, també parava atenció als altres esdeveniments que passaven en el món informant-me d’aquesta manera del que succeïa el dia a dia.

M’ha agradat també poder veure diferents punts de vista i veure com els altres companys de classe s’anaven motivant (alguns més que altres) amb el seu manteniment del bloc. M’he pogut informar sobre altres punts de vista fent un cop d’ull en molts d’ells i veure diferents opinions i altres notícies diferents a les meves que també em semblaven curioses navegant i analitzant-los.

En altres ocasions he fet servir el bloc com a diari personal ja que en alguna ocasió he publicat algun vídeo en l’aula de música i he explicat alguna de les sessions que fèiem a seminari amb el Francesc. M’ha semblat una manera de poder comunicar les meves vivències personals a la universitat.

Al igual que totes les xarxes socials, el bloc també té alguna cosa que fa que t’enganxis i en moltes ocasions m’he estat mirant alguns dels blocs dels meus companys llegint el seu diari de seminari o veient altres de les seves publicacions.

A nivell educatiu, trobo que la cració d'un bloc és el suport a la tasca escolar, i si això facilita l'aprenentatge del nen, benvingut sigui.

Una de les intervencions més significatives des de setembre fins ara ha estat la creació del vídeo personal creat amb el Windows Movie Maker amb el text que nosaltres volíem i amb la música que nosaltres escollíem. Mai havia utilitzat aquest programa i sincerament m’ha agradat molt fer aquesta pràctica de vídeo. Trobo que a part de fer un vídeo com a treball, també se li poden treure altres utilitats, ja que per exemple també pots fer un regal a algun familiar, amic o parella fent una mena de reportatge amb fotos significatives i una música que a tots agradi i donar-ho com a regal. Trobo que té un gran valor sentimental.

El meu resultat final em va sorprendre ja que no m’hagués pensat que seria capaç de fer un vídeo que m’acabés convencent, cert és que va haver un procés de recerca i de tria de música i imatges i que va ser complicat coordinar-ho amb la música però finalment el resultat va ser l’esperat.

La pràctica de com crear un correcte PowerPoint també m’ha estat de gran utilitat. Si que tenia nocions de com s’havia de realitzar un bon Power, però sempre hi ha detalls que falten, que no hi apareixen o que no estan correctament utilitzats. Aquest programa ens pot ser molt útil al llarg de tota la carrera ja que el PowerPoint que vam fer quan vam presentar el tema de debat no serà l’únic que farem. En altres mòduls ja ens estan demanant feina i treballs a fer amb aquest programa de manera que ens ha està molt útil posar en pràctica els coneixements de com realitzar un bon PowerPoint i de com poder sintetitzar i resumir conceptes en l’ordinador. Segons el meu punt de vista aquesta pràctica ens ajuda a tenir més clars els conceptes clau que s’han de tenir presents en la seva realització d’un útil i correcte Power, amb idees, síntesis i conceptes clau per ajudar a fer més entenedora la nostra exposició.

Google Docs

Google Docs és un programa de software lliure que ens serveix per a crear documents en línea amb la possibilitat de col.laborar en grup, és a dir, compartint la teva feina.

Aquest programa inclou un processador de textos, fulles de càlcul i un programa de presentació bàsic i editor de formularis destinats a enquestes.

Tots els documents emmagatzemats poden ser exportats en dicersos formats estàndar o també, poden ser enviats per correu electrònic.

Durant l'edició dels documents, aquests es van guardant automàticament per evitar la pèrdua de la informació si sorgeixen errors en l'ordinador. Una característica important, com ja hem nombart abans, es que aquest programa té un avantatge predominant, pots tenir la possibilitat de compartir el treball amb el grup de persones amb qui treballes i a la vegada, compartir-lo amb altres usuaris al mateix temps.

The best present for X-mas

Èpoques de festes, de comprar regals, de consumir, gastar i mil i una coses més, però realment el més important és aquest consum massiu?

Ja portem un temps en que mitjans de comunicació, ràdio, televisió, premsa ens volen bombardejar amb un extensa proposta nadalenca apte per a tots els públics. I jo em pregunto: On s’amaga la suposada crisi? “No passa res, no us preocupeu, estem a Nadal, toca gastar”.

Trobem un ventall molt ampli de regals que podem oferir a les nostres famílies en aquesta època tan marcada i celebrada. A mi personalment no és que siguin unes dates que m’agradin molt, això ho dic ara, perquè sí, de petita estava més que encantada amb la meva cuineta nova, aquella Barbie sirena i la famosa nina que patinava sola. No em ve de nou aquesta situació i sincerament trobo que és una època “falsa” en que tot suposadament ha de ser perfecte, no hi ha d’haver cap tipus de problema entre amics, família o parella... perquè es clar, sinó ja no seria Nadal! El que trec positiu i el que realment m’entusiasma es veure als deu cosins petits que tinc gaudir i contemplar la cara de sorpresa que fan quan se’ls hi porten els regals i els crits i l’entusiasme quan m’ensenyen les seves joguines, sense treure les felicitacions de Nadal que ens envien a casa. Això si que no té preu.

Actualment sembla que ja vagin adquirint menor importància els regals físics, sense acabar de desaparèixer mai, i s’estiguin posant de moda els regals “d’usar i tirar” com un val de regal per viatjar en globus, un sopar romàntic en un hotel, un massatge amb xocolata, un salt amb paracaigudes i moltes més propostes que sortiran al mercat per sorprendre més al públic.

I...els regals que menys costen i més valen, on els podem comprar? Quina sort, aquests et surten tirats de preu...Els portes posats! Jugar de veritat amb els teus, donar abraçades, repartir petons, que passi el temps volant quan estàs parlant amb un amic de veritat, demanar perdó per les teves equivocacions , un somriure càlid, un mirar el present (agafats de la mà), escoltar als avis (els que sovint qualifiquem com a pesats), els “t’estimo” de veritat...En definitiva, donar i rebre el que ens agrada, sona massa utòpic?

Menjem correctament

El problema de l'obessitat infantil i la mala alimentació és un tema que ja no resulta xocant, però si preocupant i alarmant. Cert és que Catalunya és una de les comunitats autònomes on els nens mengen pitjor i aquest fet, fa que tots els infants tinguin una mala conducta davant del menjar que se'ls presenta en el seu plat i no tinguin una alimentació equilibrada.

Les hores de menjar es transformen en uns mals de caps per els pares que veuen que els seus fills es neguen a provar allò que no els agrada, i passen de la fruita, els llegums, el peix o les verdures i hortalisses. (coses que a mi m'encanten). Els pares d'una manera o d'una altra són els que tenen que donar exemple als seus fills i mostrar entusiasme a la hora de fer els àpats en família i no donar mal exemple el nen. Els pares es tranformen en els culpables de la conducta que mostra el seu fill davant del mejar ja que si no donem un bon exemple desde ben petits, ells faran igual que nosaltres, i es negaran a tastar el que nosaltres no mengem. Hem de pensar que nosaltres som un exemple per a ells i tots els nostres actes, queden reflectits en ells inmediatament o en un futur no massa llunyà.

En moltes ocasions, els pares per evitar discusions per el menjar i decidir el que es deixen al plat i el que tenen que menjar, adopten una actitud incorrecta dient-los i oferint al infant només allò que si agrada. Trobo que no hauríem de pensar d'aquesta manera i menys pensar que el nen quan sigui gran ja menjarà de tot perquè si els hi hem permès una vegada, els hi continuarem plantejant aquesta proposta una vegada i una altra per no enfrontar-nos amb ells i obligar-los a menjar allò que realment volen. A més a més, aquesta conducta és complicada de canviar i generalment, aquestes actituds es van transformant cada vegada més difícils de solucionar ja que, al voler que el nen menji tot, utilitzem els recursos més fàcils com la televisió per distreure'l. Aquest fet, no genera altre cosa que el nen tardi més en menjar el que té davant del plat i no mengi a la taula amb la resta de la família.

El fet de menjar incorrectament i menjar poc (ja que no han menjat el que els pares els hi han dit) provoca que els nens facin més àpats dels que toca al dia, fent també d'aquesta manera que el nen piqui entre hores menjant incorrectament i produint que, quan toqui esmorzar, dinar, berenar o sopar després, el nen no tingui gana de res.

Aquest fet pot generar problemes al larg del desenvolupament físic i mental del infant provocant un baix rendiment escolar. Fins i tot ens podem trobar en casos d'obesitat infantil o ja en el període d'alolescència, aquest problema pot desembocar en una anorèxia o una bulímia.

Una de les causes que provoca aquest fet, és la cessió que tenen els pares alhora de voler acomplir tot el que els seus fills volen, d'aquesta manera no estem fent res més que inculcar-los unes idees i uns valors gens adequats, ja que, en aquesta vida no tot el que ells diguin els hi serà concedit, a més a més, en moltes ocasions trobaran que allò que volen els hi serà difícil o impossible d'aconseguir. Els pares han de ser conscients que a les hores de dinar i sopar, s'han de seguir una mena de normes, al igual que hi són presents en altres activitats escolars o familiars de casa.

Trobo que el més correcte per a que no succeeixi aquest problema és respectar els horaris i un costum a la taula, com menjar en família, no permetre la selecció d'aliments i evitar la televisió tant com es pugui.

Imaginem, explorem, gaudim, creem

Les meves companyes i jo vam fer un treball amb infants al mòdul d'educació visual i plàstica. Anteriorment, vam haver de seleccionar una de les tècniques que utilitzava Joan Miró en les seves pintures i triar-ne una. Nosaltres vam tenir la idea d'escollir la que consistia en la utilització d'objectes composant una imatge. En el nostre treball el vam utilitzar imatges de pintallavis i en aquesta proposada per a nens, vam tenir la idea de que utilitzessin xocolata.

Aquí teniu en nostre resultat final de la nostra proposta. El primer quadre Homenatge a Prats, és el que ens va servir com a referència. El fet amb pintallavis és la nostra creació.

La nostra feina va consistir a reunir alguns dels nostres cosins i endinssar-los cap a la pintura de Joan Miró. Aquí teniu el vídeo que vam afegir com annex als dos PowerPoints que vam realitzar per el nostre treball.

L'escola

Aquest petit reportatge tracta de com la Gabriela, d'origen argentí, es trasllala a Catalunya per poder fer de mestre en una llar d'infants de Girona a la vegada que ens explica els dos models dels dos països i del paper dels pares i de l'escola en els nens.

Trobo també com a problema el que es comenta de que els infants i tots els nens que van a l'escola, passen una gran quantitat d'hores considerable a les aules en comptes d'estar a casa amb la família. Aquest fet provoca que, sobretot en les escoles bressol, la mestre hagi de fer també de fer el paper de mare, ja que aquests al ser tant petits, necessiten que estiguin atesos unes quantes hores al llarg del dia.

La Gabriela fa la comparativa de que a Argentina els nens només van a l'escola per el matí o per la tarda i que s'estan només aquelles hores determinades a l'escola amb una missió: socialitzar-se. Aquí a Catalunya, com a la resta de les comunitats, els nens també van per crear relacions amb els seus companys però també van per aprendre i per tenir un futur el dia de demà amb els estudis realitzats.

Trobo que al igual que diu la Gabriela, és molt important que poguem passar el cap de setmana amb ells, compartir-lo i estar les 48 hores del cap de setmana fent didàctiques fora de la llar. Una manera positiva és sortir de casa, ja sigui anar al parc o simplement sortir a passeja, això si, visitar llocs descoberts ja que, durant els altres dies de la setmana, es troben a les aules, tancats. Si els deixéssim a casa els nens estarien de més mal humor, més neguitosos i menys receptius a tot el que nosaltres els hi diguem.

M'ha agradat molt el que una professora ha dit "Anar a buscar els nens a l'escola caminant, això si que és una bona estimulació!" com diu ella, es una manera de tenir més contacte amb els nens i deixar que t'expliquin com els hi ha anat el dia i de quines han estat les seves vivències durant el dia.

Millorem la disciplina amb les noves tecnologies

He trobat una notícia que ens parla sobre la influencia de les noves tecnologies a les aules i de la repercussió que aquestes aporten.

Tracta el tema de com els alumnes tenen molta més motivació treballant amb aparells electrònics que amb el clàssic llibre de text fent d'aquesta manera que la seva actitud millori positivament i les ganes i l'esforç que aquests tenen quedin plasmades en el treball final dels nens i nenes de l'aula. L'estudiant no es distreu tant i les classes poden tornar a ser anomenades classes, ja que en molts casos la disbauxa, l'avorriment i el poc interès per part de l'alumnat fan que el ritme de classe no sigui l'idoni per impartir la lliçó corresponent.

Les noves tecnologies no només són profitoses per l'estudiant, sinó que també n'hi trèiem profit els mestres ja que tasques com corregir exàmens resulta ser més fàcil, ràpida i còmode amb l'ajuda de les màquines automàtiques que realitzen la correcció d'aquestes proves tipus test.

En aquest article hi apareixen frases dites per un professor com: "Els agraden més les classes, estan més motivats i aprenen més", "Estan més atents, centrats en les tasques, treballen més, hi ha més col·laboració entre ells i hi ha un nombre més gran d’estudiants que fan els deures".

Resulta ser que els ordinadors portàtils a les aules és d'un gran servei i ajuda a que l'ambient a les aules sigui més calmat, més seriós i educatiu fent d'aquesta manera també que els alumnes alhora de estudiar el temari els hi costi menys entendre els conceptes.

Don't worry, be happy

En la classe de seminari de divendres, els meus companys i jo vam tenir la oportunitat de poder veure un vídeo que es va emetre per el Canal 33. Va ser un dels reportatges que va realitzar 60 minuts anomenat "Pensant en els altres".

En aquest podreu veure com els nens de classe crean lligams entre ells, s'obren als altres compartint sentiments i emocions, riuen, ploren i aprenen, s'ajuden els uns amb els altres i el més important...són feliços. Aquest "ser feliç" es converteix amb l'objectiu principal d'aquesta escola de la ciutat de Kanazawa i en el lema de la classe de 4t-A.

Us recomano que el veieu, aquí us he deixat la primera de les sis parts que hi han.

Experiència viscuda a l'escola Joan XXIII

El 19 de novembre vam visitat l’escola Joan XXIII, situada al barri de Bellvitge. Després d’una petita presentació de la directora del centre i de fer una visita als més petis de l’escola P3, P4 i P5 hem visitat un espai adherit al col·legi on anteriorment s’hi trobava una piscina compartida amb tots els veïns del voltant.

Degut a la construcció d’un poliesportiu a pocs metres del centre, aquest espai s’ha transformat en unes sales on es treballa amb noves tecnologies, creant d’aquesta manera, espais públics on gent gran, que és la menys especialitzada, pot realitzar pràctiques amb l’ordinador abans de recollir els seus néts de l’escola i fer d’aquesta manera que vagin avançant dia a dia tal com anem fent el jovent d’avui en dia amb els ordinadors.

La idea aquesta de voler endinsar-nos en el món tecnològic durant el dia a dia trobo que està ben pensada, és una altre manera de poder comunicar-nos mitjançant reds socials com Facebook, Tuenti, Twitter, hi5...tot i que també té els seus desavantatges ja que amb aquestes reds, tothom pot saber de la teva vida, el que fas en aquest moment, pot ficar-se en la teva intimitat i això com ja es veu en les noticies té greus repercussions.

A més a més de la utilitat social que té, les noves tecnologies ofereixen tota una pila de recursos que són molt útils en centres escolars, són una eina de suport educativa que poden fer servir tant mestres com alumnes, a vegades, fins i tot, pot resultar que les classes es facin més pràctiques i didàctiques i fa que no tot es centri en el llapis i el paper.

En aquesta estada al col·legi, m’ha sorprès l’agilitat amb els menuts del centre de P4 utilitzessin sense cap mena de dificultat pissarres electròniques i pissarres interactives facilitant d’aquesta manera l’aprenentatge del nen.

En aquestes edats és molt important fomentar el joc, i no només a l’hora de fer educació física, danses i expressió corporal, sinó també en les aules.

Segons el meu criteri, trobo que no hi ha res millor que un nen pugui està jugant i aprenent al mateix temps. A mesura que vagi creixent, però, s’anirà apartant d’aquesta metodologia d’ “aprendre jugant” i anirà centrant en el món dels llibres canviant la frase anterior per una de nova “aprendre per créixer”.

Obrir centres adherits a l’escola amb sales repletes d’ordinadors com en el cas de l’escola Joan XXIII, ajuda a que la manipulació d’ordinadors, en aquest cas es vagi expandint i que cada cop ens trobem amb menys gent que no coneix com és realitza la manipulació d’aquest aparell o tot el que té relació en el món de la informàtica.

Que un cert grup de gent ja gran practiqui aquesta assignatura i comenci a adquirir coneixements sobre els diferents programes informàtics, ajuda a una modernització conjunta de la civilització i a una realització més fàcil de les feines.

JClic

¿Qué és el JClic?
És un programa que pretén desenvolupar activitats perquè el nen les pugui portar a terme amb l’ordinador a la vegada que aprén a interactuar amb aquest.

És un programa molt útil a la vegada que resulta ser entretingut, útil i educador per els nens.

Desde ben petits, si fomentem aquesta connexió entre l'infant i l'ordinador, farem que aquest vagi adquirint un bon ús i pugui arribar a realitzar sense cap dificultat jocs amb el PC.

JClic és un programa que està desenvolupat amb la plataforma Java, és un projecte de codi obert que funciona amb en diversos entorns i sistemes operatius.

JClic és una aplicació de software lliure bastant utilitzada per als mestres de l'escola. Un dels seus usos és que el nen realitzi els seus propis jocs, sent d'aquesta manera ell el creador dels seus jocs. Aquest programa permet reforçar la capacitat imaginativa i intel.lectual del nen ja que per a fer cadascuna de les activitats s'ha de tenir pasciència, bona actitud i saber relacionar conceptes. Resulta ser una manera nova divertida i eficaç d'anar aprenent conceptes mentre els nens passen una bona estona jugant a la vegada que, inconscienment, van adquirint nous coneixements.

És útil per a que qualsevol persona pugui desenvolupar activitats per treballar-les. En el nostre cas hem escollit activitats adreçades a nens de P3-P4-P5. Per dur a terme aquestes activitats hem creat un JClic, que recull diferents proves i activitats per els més petits de l'escola.

La meva companya i jo hem triat el tema de les verdures amb l'obejctiu de voler inculcar als més petits de la casa una bona alimentació i uns bons hàbits a les hores dels àpats sense renunciar a aquestes verdures i hortalisses normalment bastant desagradables per els infants.

Al obrir la pantalla per realitzar el joc, ens surten unes icones que ens serveixen per orientar-nos

Part central : On hi trobem les activitats.
Part inferior: Es situen les fletxes per passar de les activitats, també hi trobem una bandera que ens indica que podem reiniciar l’activitat, un interrogant que ens mostra ajuda.
A la part dreta: Hi apareixen els intents, el temps utilitzat...
Al mig: Hi ha un barra on podem trobar missatges d' explicació del joc, un missatge quan has finalitzat el joc, un que hi apareix quan t'equivoques...

Els nostres jocs han estat bastats en aquests models:

Tipus de trencaclosques:
1 – Tipus doble: Consisteix en arrossegar les peces i portar-les al seu lloc. (hem creat dos d’aquest tipus).
2 – Puzle de forat: Has de moure les fitxes hi han espais i finalment la peça que queda sola, un cop has col.locat totes les altres, es col.loca de manera automàtica.
3 – Trencaclosques memorístic (Memori)

Activitats d’associacions:
4 – Associacions complexes (de relacionar colors, formes, números en anglès...) Nosaltres hem creat dos jocs d’aquest tipus.
5 – A partir d’una pregunta que se't planteja, has de marcar la resposta.
6 – Identificar els elements a partir d’una pregunta.

Sopes de lletres:
7– Una sopa fàcil on has d'identificar els obejctes que et marca l'enunciat.

Aquí teniu la nostre adreça amb els nostres jocs.

Models de família a Catalunya

En la anterior classe de seminari de dimarts 1 de desembre, vam comentar una noticia que ens resultava curiosa. Ja que estem tractant el tema de la família a seminari i que ens hem acabat de llegir el llibre "Va de mestres", trobo que és del nostre interés com a futurs educadors veure aquets article on segons un estudi realitzat a nens, pares i professors, queden clarament distingides 4 tipus de famílies.
L'estudi que ha realitzat la Fundació Jaume Bofill. El fet que més m'ha xocat i en el cas que em concentraré queda demostrat que les famílies privilegiades són les que resulten tenir uns fills més problemàtics o conflictius, aquest fet es pot produir perquè els nens es volen rebelar i demostrar que no tenen la mateixa ideologia que els seus pares poseeixen, fent d'aquesta manera que els fills actuin i tinguin problemes greus.
Aquest tipus de família és el que vam comentar més a classe. En l'article de diari confirmen que les famílies progressistes passen poc temps amb els fills , no resulten ser especialment afectuosos i aquesta falta de carinyo que ells no poden donar es materialitza en l'anar a la millor escola, tenir el millor ordinador del mercat, vestir amb roba cara etc... d'aquesta no se'n adonden que l'únic que fan es que el nen comenci a viure en un món materialista.

En aquesta imatge es mostra els diferents tipus de família que s'han vist que existeixen en l'actualitat.