GIMP

Avui a la classe hem utilitzat un nou programa, GIMP que serveix per poder modificar fotografíes al teu gust i per a crear de noves a partir d'una original. El GIMP resulta ser una alternativa menys completa que el Photoshop que tothom coneix avui en dia.
En aquesta primera, us presento a 6 de les meves companyes de classe.

El que hem fet amb aquesta foto es reduirla mitjançant el programa anomenat, per a fer-ho he realitzat els passos següents:

-Primerament he obert la fotografia que volia amb la icona ARXIU i OBRIR.
-Seguidament se'm han obert totes les imatges del meu PC i he seleciconat aquesta.
-Després he clicat sobre IMATGE i ESCALAR IMATGE, reduint d'aquesta manera l'amplada a 300 píxels i l'alçada es modificava automàticament. D'aquesta manera la nostra fotografia podia ser penjada al Bloc sense cap problema.

En aquesta segona imatge, us presento la Laia, una noia que ja coneixia abans d'entrar a la univeristat i que casualment ens ha tocat a la mateixa classe, cosa que fa que ja tingui una cara coneguda al centre.

En la segona imatge també hem fet el procés de reducció tal com he explicat més amunt i a la vegada hem RETALLAT la imatge, per aconsegir el resultat he realitzat el següent:

-He anat a EINES, EINES DE SELECCIÓ, SELECCIÓ RECTANGULAR.
-Després a IMATGE i RETALLAR LA SELECCIÓ de manera que el que hem seleccionat queda enmarcat i la resta s'esborra automàticament.

En aquesta imatge el que he fet ha estat un procés de modificació de la fotografia anterior aplicant contrastos, saturacions, efectes etc... Per a que quedés tal com jo volia he jugat amb els elements del GIMP. També he reduit l'escala de la imatge per a que es pogués penjar sense dificultats al Bloc.

-He anat a la icona de COLORS i dintre d'aquesta anava convinant BALANÇ DE COLORS, LLUMINOSITAT-CONTRAST I TONS-SATURACIÓ.

En la última fotografía hi és representat el calçat de la Meritxell, el que hem fet en aquest cas en centrar la nostra atenció en les botes que són el centre, i desenfocar distorsionant o utilitzant altres tècniques el seu fons.

-El primer que he ralitzat ha estat seleccionar la silueta de les botes amb la eina d'ENLLAÇ.

-Seguidament vaig anar a SELECCIÓ i INVERTIR de manera que quedés selccionat el fons que jo volia modificar i que aquest no afectés a les botes que són l'obejcte en si.

-Per seleccionar un fons adient vaig anar a FILTRES i DESENFOCAR i seleccionar el que millor quedés i el que més m'agradés, en aquest cas va ser el de PIXELAR la imatge.

Reflexió sobre "Va de mestres"

No ha estat una lectura pesada ni feixuga, però us puc assegurar que vaig ser la primera en pensar "quin pal, ara aquí et voldran fer seguir una sèrie d’instruccions per arribar a ser una bona mestre”.
Vaig canviar d’idea a mesura que m’endinsava en la lectura, et pots deixar portar completament per el llibre, la lectura és àgil i deixar-te impregnar per les vivències i records que els dos autors tan Jaume Cela com Juli Palou t’expliquen en el seu llibre.

Personalment, crec que està bé que tot ens ho plantegin sense problemes ni dificultats, tot i que al cap i a la fi en aquests també ens els trobarem al llarg del camí de la nostra feina, potser ho fan per no desanimar-nos, qui sap...
Tracta molt els temes de saber estar, la bondat, la felicitat, el saber escoltar, la alegria i el riure, la intel·ligència, la diversitat i la felicitat...poder el terme més important ja que si nosaltres no som feliços amb la nostra feina d’educador i no vivim el dia a dia amb bona cara i ànims, difícilment podrem transmetre aquest sentiment als infants.

Vocació o professió? aquesta és la pregunta podríem dir, a la vegada aquesta frase resulta ser el títol d’un dels primers episodis on ens diu “L’ofici de mestre és vocacional precisament perquè comporta ser receptiu a preguntes com: Com deu ser? Ve content a l’escola? Quins interessos pot tenir? Que fa quan arriba a casa?”. Per a mi aquesta sèrie de preguntes representa un “preocupament” per l’infant, aquestes qüestions no surten així com així, espontàniament sinó que per a que les puguis arribar a formular t’ha d’agradar els nens, les seves inquietuds i el seu comportament.

Ja sé que dient això no estic fent res més que respondre a la pregunta de “Perquè vols ser mestre” però crec que a part de justificar la resposta dient que t’agraden els nens, ens deixem poder el més important, la passió que tens tu sobre la teva feina, i aquí en el llibre hi deixa algunes pinzellades.
Amb moltes de les cites que apareixen al llibre de filòsofs, directors de cine, poetes, antics professors seus puc valorar que la educació d’una manera o d’una altre està present es vegi més evident o no en tots els àmbits.

M’han ensenyat que un món millor, més just i sense malevolències és pot realitzar si tots nosaltres, aquesta comunitat de mestres, tira endavant de la societat i hi posem tots de la nostre part deixant de banda les diferències socials, que al cap hi a la fi, tots som iguals, simples persones.

La nostra feina també requereix una mena de reforma diària, una injecció de més coneixement i més moviment ja que segons el meu punt de vista seria molt avorrit un tot permanent on tot és estàtic i sempre el mateix, és el mateix cas que el metge, el que va ampliant coneixements dia dia pot innovar i aportar coses noves, noves solucions i trobar el remei de noves malalties. En el cas del mestre si fa no fa és el mateix. Qui ens pot assegurar que un nen no ens pot ensenyar? Ningú veritat? no és només un traspàs de coneixement direcció mestre-nen, també es produeix de l'inrevés.

Resumint, opino que la nostra feina és un camí en el qual cada dia hem d’avançar, però no sols, sinó amb tots els nostres nens de l’aula que ens hi acompanyen. Hem de poder improvisar, recomanar, pensar que sempre el nen pot fer tot el que es proposi i que nosaltres hem d’estar per ajudar-lo a créixer i aconseguir les seves fites, ja que educar vol dir obrir portes, acompanyar, ajudar a aprendre...com diu en el llibre, som un final sense punt.

Neverland

La blocosfera és un lloc web, una xarxa social on cadascú dels membres que la componen tenen un Bloc, en aquest ells van fent públics escrits i fins i tot es poden penjar vídeos i fotografíes tot i que si no n'ets membre, de totes maneres també pots accedir a la informació que et donen. També rep el nom de "món de blocs" o "univers de blocs", referint-se d'aquesta manera a l' univers de xarxes socials que hi han penjades en internet. La blocosfera, permet conectar-se entre si accedint a altres blocs de gent desconeguda que tracta un seguit de temes d'interés comú o d'altres al gust del blocaire, nom que rep l'autor del bloc i tots els visitants que en posseeixen un i formen part d'aquesta comunitat.

Dintre d'aquest món, també hi formen part els anomenats memes, que són la unitat teòrica d'informació cultural que pot ser transmesa d'un individu a un altre.

Meme és un terme que s'ha anat popularitzant en la blocosfera, són conversacions distribuidas que es van contagiant d'un blog a un altre, fent d'aquesta manera que el blog creador d'aquest meme vagi deixant enllaços a altres blocs i els altres blocaires, vagin fent un seguit de visites en aquell meme si l'enllaç que s'ha deixat resulta ser d'interés.
Es podria dir que els memes són "campanyes de promoció" en el que els blocaires, busquen una major audiencia.

Normalment la gent l'utilitza com una mena de "diari personal" tot i que trobo que ben bé no hauria de ser considerat així ja que tota la informació. Com hem dit abans es vista per tots els navegants de la web. En els blocs s'hi publica d'aquesta manera esdeveniments o fets importants que l'hi han passat a l'internauta i a més a més pot penjar imatges o formats de vídeo per donar suport a la part redactada. La blocosfera genera en conjunt una cultura pròpia.

Aquest fenòmen de blocosfera permet desenvolpar l'ús d les TIC a les aules i resulta ser d'interés que alumnes de centres puguin tenir el seu bloc personal per anar explicant temes que els hi agraden o simplement com fem nosaltres, explicar les classes impartides durant el dia comentant l'útil i profitós que ens resulta l'anar adquirint nous hàbits amb programes informàtics.

L'ús del tema de cada Bloc és particular trobem Blocs educatius, polítics, d'ús personal, empreserial... i això fa que l'autor d'un d'aquest pugui o no deixar que els navegants lectors deixin per escrit la seva opinió sobre un tema determinat. També l'usuari té el poder de restringir els Blocs que no siguin del seu interés.

El nostre Bloc tracta sobre la sordesa dels infants i les possibles solucions que podem trobar per poder ajudar-los a integrar en l'àmbit escolar com un membre més del grup, que al cap i a la fi, és el que són.
No ens va costar gaire decidir el tema ja que les 4 trobàvem que era interessant poder endinsar-nos en aquest món i poder conèixer una mica més sobre la sordesa infantil, ja que resulta ser el "pa de cada dia" en moltes de les llars d'infants.

Posicionament social en l'educació?

Cert és que les famílies poden ajudar o aconsellar d'una manera o una altra a l'hora de fer estudiar els seus fills una cosa o una altra però al cap i a la fi som nosaltres els que acabem fent la tria de la carrera que voldrem estudiar i ens hi voldrem dedicar a la seva feina en un futur.
Aquí el que se'ns presenta és el cas següent: el nivell socioeconòmic dels pares influeix en els fills a l'hora de ser millor o pitjor estudiant?
La veritat es que universitats públiques o privades gaudeixen de tot tipus d'estudiants: els que treballen més i es deixen la pell, els que passen o els que per fer alguna cosa en la seva vida s'endinsen en una carrera en la qual ell mai s'hi ha vist estudiant. Els centres privats poder l'avantatge que tenen es que pots sortir amb una feina assegurada quan hagis finalitzat la carrera, d'aquesta manera et treu el pes del damunt a l'hora de que tu vagis a buscar una feina.
En una familia on pares han estudiat una carrera el més probable es que els fills també acabin fent una ESO, obtinguin el Batxillerat i finalment acabin els estudis superiors amb una determinada carrera, ja que els valors que se'ls hi ha inculcat en aquests joves ha estat el mateix (o molt semblant) al que han rebut els seus pares. L' ambient familiar, l'entorn i els motius econòmics i socials són factors que també s'han de tenir presents al valorar aquesta opció.
El cas oposat els trobem en les famílies on el seu nivell és bastant més baix de manera que els fills en comptes de posar-se a estudiar una carrera han (perquè a vegades això es produeix per una pressió familiar) d'endinsar-se al món laboral ja que el seu deure es ajudar a casa en les despeses diàries de la família.
La diferència entre Nord i Sud també és apreciable, les comunitats autònomes del Nord (Navarra, Rioja, Cantàbria i Galícia entre altres) i Madrid obtenen molts més bons resultats acadèmics que les comunitats del Sud español (Andalucia, Murcia, Castilla la Mancha) aquest fet pot ser provinent per el desenvolupament econòmic de cada provincia o ciutat.
Poder tots aquest factors són determinables per al nostre futur tot i que penso que el que ha de pesar més i el més important que s'ha de tenir són les ganes per aprendre.

20 minutos-dimarts 20 d'octubre del 2009

Cultura lliure

La cultura lliure és tota aquella creació que promou l'elaboració i la difusió de cultura tenint en compte els principis de llibretat equiparables als del programari lliure (free software)

La cultura lliure és un estil de vida que pretén fer arribar coneixements i aprenentatges de manera igualitaria a tothom. Defensa el dret que tots nosaltres tenim en descobrir i per tant, el seu objectiu és vetllar per tal de que aquests coneixements siguin gratuïts.
En relació amb això es troba lligat el terme software lliure. Aquest últim defensa que cal respectar la llibertat dels usuaris i per tant aquest, un cop té un producte a la seva abast pot copiar-ho, modificar-ho, estudiar-ho... en definitiva, fer-ho servir de manera lliure, però sense ànim de lucre. Es tracta de fer arribar als altres el nostre coneixement.

A continuació se'ns plantejen unes situacions de les quals només hem de triar una, la que sigui més adient per a definir el terme de cultura lliure.

Segons el meu punt de vista, crec que la opció correcta és la -B-, comentar als alumnes que copiin i enganxin imatges al Google sobre la terra i que les vagin comentant en un document de Word.
Aquest treball només estarà restringit en l'àmbit escolar i no sortirà al àmbit public. Aquesta publicació, hauria de inclure de totes maneres l'autor i la adreça de les fotografies (copyright) ja que sempre s'han de reconeixer d' on venen i de qui són les imatges seleccionades.
Trobo que de les 4 és la més acertada.

La resta de les opcions trobo que no estan massa relacionades amb aquest tema de cultura lliure, ja que en el cas -A- aquest terme queda totalment restringit. En aquest cas només se'ns presenta un model únic de bambes deportives fet que originarà problemes entre alumne-professor i família-professor. En el primer cas es poden queixar de que aquest model no els hi agrdada, els hi és incòmode i que ells ja tenen bambes i no tenen perquè compar-se unes de noves. En el segon cas la família donarà suport al fill ja que els pares no tenen perquè pagar un preu tan elevat de bambes quan al mercat pots trobar de més econòmiques (dedueixo que són cares per la informació del model de la bamba) a més a més si només les han d'utilitzar per jugar a bàsquet no els hi surt rendible la compra. Aquest cas podria arribar a originar una reunió de pares i professors per acabar de decidir quina solució es trobaria.

En la opció -C- trobo que el professor fa malament de restringir i només dir que el treball s'ha de completar amb el PowerPoint 2007, ja que si un alumne no té aquesta versió a casa seva se l'hauria de descargar i pagar. El tutor podria haver buscat alguna alternativa i realitzar el treball amb un altre programa que sigui de cultura lliure, ja que aquest no ho és. Podría haver fet el treball amb altres programes de software lliure com l'Open Office que un dels avantatges que té és que és gratuit i no cal renovar-lo, de manera que els alumnes podrien fer el treball sense cap tipos de problema

La última opció, -D- la de entrar a la botiga de postals i agafar-ne per ensenyar-lis al pares trobo que també restringeix el significat de cultura lliure. A més a més no diu comprar, que seria la paraula més adient i no "agafar-ne" que s'entén amb el sentit de robar.
A més a més pot ser que els alumnes portessin càmares de fotografia per poder fer fotos i prefereixin ensenyar les fotografíes que ells mateixos han fet i no comprar una postal que segurament anteriorment altres ja han comprat. Mostrant les fotos demostra originalitat, ja que no hi hauran imatges iguals igualment que s'hagin fet desde el mateix angle, a més a més...i si els alumnes prefereixen comprar una altre cosa de record per els pares que no sigui una postal?

La polèmica digital

Com molt bé sabem, el segle XXI, és l'anomenat el segle de les noves tecnologies, en aquesta noticia del dia 15 d'octubre del 2009 a "El Periódico" es parla sobre el canvi que vol fer l'empresa Google a la hora de vendre llibres de tota mena per la xarxa tot i que només realitzaran aquest procés els llibres que les editorials vulguin digitalitzar al preu que decideixin.
Segons le meu criteri crec que degut a aquest fenòmen les ventes de libre reduiran i pot ser possible que empreses llibreteres, editors disminuexin el seu treball, cosa que pot fer possible que amb això de la crisis econòmica (fet que no sabem quan arribarà a la seva fi) tanquin les seves sucursals.
Per a mi no hi ha res de comparable com tenir un bon llibre a les mans, tocar-lo, palpar-lo i fer-lo teu d'alguna manera, mai deixarà de ser el mateix llegir un libre a través d'una pantalla d'ordinador que llegir un llibre comprat on tu ets el que passes les pagines, toques el llibre i poder estàs més en contacte amb aquest per el simple fet de tenir-lo. La capacitat imaginativa en a la hora de la lectura d'aquests dos mètodes canvia profundament si es fa mitjançant un llibre o a través d'un ratolí d'ordinador que és el que passa pàgina a pàgina.

Audacity

Amb grups de 4 persones vam utilitzar per primera vegada l' Audacity, un programa editor i gravador d'audio lliure.
En la web, ens va aparéixer una barra de control on mitjançant aquesta podiem començar a reproduir el nostre audio. Primerament vam tenir que anar a buscar frases relacionades amb l'educació i els infants, una mena de "moralejas" educatives de l'ensenyança.
Cadascuna de nosaltres va llegir una frase i la vam grabar i finalment les vam ajuntar en un arxiu conjunt, per a que totes les frases sortissin a la vegada i quedessin interrelacionades entre elles.
Per a cadascuna de les gravacions vam crear un fitxer i els vam exportar com a WAV (repetint el procés 4 vegades) Si haguessim comés algun error, podiem recuperar l'arxiu clicant a projecte-importar audio de manera que tornaria a aparéixer de nou.
Com que entre mig de cada veu hi havia silencis, vam tenir que retallar-los amb l'icona de les tisores havent seleccionat primerament el troç que hi voliem eliminar.
Si algunes de les nostres veus no tenia un volum adequat també podiem augmentar o disminuir-lo fent que l'audio quedés amb totes les veus al mateix to aproximadament, per a fer-ho s'havia de clicar a efecte, ampliar i ajustar la veu al volum que convenia.
Quan ja teniem l'audio retocat, l'exportavam com a WAV i finalment podiem afegir una música de fons per a que fos una mica més original a la hora d'escoltar-se i no solament no s'escoltessin veus.
Aquí està el arxiu d'audio que hem creat les meves companyes i jo.

Crítica literària

Cert és que gràcies a l’aparició d’un dels meus actors preferits en aquest moment, Robert Patisson, ha influït a la hora de començar-me a llegir la saga sencera de “Crepúsculo”.
En general tots els llibres m’han agradat moltíssim però per a mi, aquest és on realment s’hi produeixen canvis de maduresa en molts dels personatges.
Aquesta obra és la més complexa, completa i madura i la veritat és que és ideal per els romàntics tot i que l’amor es doni entre vampirs, i al dir aquesta paraula he de recordar que no ens hem d’imaginar els mítics vampirs amb capa i ullals punxeguts, sinó tot el contrari ja que cadascú d’ells té un nom i en conjunt són la família Cullen. Viuen amb tota normalitat però una mica més apartats de la civilització de Forks, vesteixen com humans però no mengen ni dormen cosa que els diferencia de nosaltres.
Aquest llibre canvia una mica la seva organització respecte els altres. En “Crepúsculo”, “Luna nueva” y “Eclipse” tot està narrat des de el punt de vista de la Bella, en aquest cas el llibre s’estructura en tres blocs on dos són narrats per la protagonista Bella i un altre per Jacob Black. És interessant veure com canvia la forma de narrar les coses, les expressions i fins i tot els propis títols del llibre que hi va donant en els diferents capítols, fent veure al lector el geni i el caràcter de Jacob.
Respecte l’argument, he de dir que el llibre està ple de sorpreses, algunes millors que d’altres, però sens dubte en aquest transcorren coses que no esperem. La trama al principi sembla que es desenvolupi de forma normal, tot i que es va complicant amb esdeveniments que no esperem: apareix el perill i al final els personatges han d’enfrontar-se amb el mal que els ve damunt.
Stephanie Meyer molts l’han considerat una imitadora de J.K Rowling però us puc assegurar que els llibres d’una amb l’altre no tenen res de semblant i a més a més, cada llibre és un món i no està bé fer comparatives entre dos gran autores internacionals com elles.
Hem sento obligada a dir que que jo (i segurament milers de persones més d’arreu del món) hem caigut en la red d’aquesta escriptora. El llibre gràcies al seu simple però subtil llenguatge atrapa a qui vulgui endinsar-se en aquest món vampíric i ens obliga i ens obligarà a continuar a qui vulgui o no li agradi llegir a una lectura àgil i obsessiva amb un desig continu de saber el que ve a continuació, el que succeirà amb els personatges...resumint, arribar als límits de la totalitat de la història.
Sempre resulta molt més difícil porta un gran llibre a la pantalla i crec que a la hora de produir la 1a part es van deixar moltes coses com sempre sol passar quan es traslladen lectures als cinemes. Per a mi no té punt de comparació una lectura profunda on tu manipules el llibre, llegeixes entre buits, imagines els personatges, espais...amb una pel·lícula tot això ja t’és donat per la directora del film.
Aquest llibre juntament amb els altres han estat criticats per tractar sobre el tema de l'amor impossible i els sentiments. Aquests juguen un paper primordial al llarg de tota la novel·la però això no fa que es tracti sobre un argument barat, tot el contrari perquè barreja els sentiments amb l’acció, tristesa, família i amistats.

Universitaris

M'he sentit identificada en aquest text i crec que molts de vosaltres també. Diuen que és dur separar-se de l'escola, dels amics...
Començar la universitat suposa un grau d'esforç i de maduresa que hem d'iniciar desde el primer moment en que posem els peus en una d'aquestes.
Pot ser que aquesta etapa irrepetible de la nostra vida ens marqui per sempre (molts ho aseguren) de manera que hem d'aprofundir el màxim i posar-hi totes les nostres ganes.
Els consells que hi surten m'han cridat l'atenció ja que molts de vosaltres el que hi veieu escrit és el que més d'una vegada ja heu sentit a dir en boca de pares i mares i altres familiars que, preocupats per el que ens ve a damunt, volen ajudar-nos a que aquests 4 anys de vida universitària ens siguin el més rendible possible per poder tenir un futur asegurat i viure d'una feina que ens motiva i ens mou en aquesta vida.

20 minutos, dimarts 6 d'octubre del 2009

Treball deixa de subvencionar 25 guarderias laborals

És el títol d'una noticia que he trobat en El Periódico d'ahir día 1 d'octubre.
En aquest es parla de que molts centres públics que es troben subencionats pel ministeri, es veuran abocats a realitzar una retallada de personal i d'altres es plantejan el seu tancament.
"Las 25 guarderías laborales que se acogieron a esas ayudas en el 2008 no las van a volver a recibir a menos que la Genaralitat lo remedie" això es el que els va comunicar la Conselleria de Treball al Juliol després d'haver passat un trimestre de silenci. També es comenta que "Debido a los recortes que impone la crisis el Ministerio de Trabajo y la Conselleria d' Acció Social no han firmado el convenio anual que permitía dotar la convocatoria de presupuesto, que en el 2008 ascendió a 1,3 millones de euros"
Moltes de les guarderies afectades pertanyents a entitats vinculades a a la Esglèsia Catòlica o entitats relacionades amb aquesta i solen representar a families amb un nivell socioeconòmic molt baix: la Mina, Sant Adrià del Bessós i Santa Coloma de Gramanet.

Blocs de notes Google i Delicious

A la classe d'avui hem aprés a com anotar adreçes d'internet trobades a la xarxa. Per això hem seguit uns passos per tal de poder arribar a realitzar la feina d'avui.
Hem hagut d' anar buscant informació de tot tipus i afegir-la al nostre bloc de notes. Per mi i altres ocmpanyes ha estat una mica més difícil ja que l'ordinador estava colapsat però finalment amb el Firefox ho hem pogut fer.
A continuació ens hem hagut de crear un compte al Delicious i anar agregant a companys de classe per tal de poder compartir amb ells la nostra informació (imatges, enllaços etc...)

Delicious és un servei de gestió de marcadors socials en la red, es a dir, una forma d'emmagatzemar, classificar i compartir enllaços amb internet. Aquests marcadors socials guarden informació que l'usuari ordena i etiqueta com a "tags", aquests poden ser compartits amb altre gent o mantenir-los privats.

Un altre lloc web que hem vist a classe ha estat el de Blocs de notes Google. Aquest ens permet navegar, retallar i organitzar informació a través de la web en una única localització online acesible des de qualsevol ordinador.

Ens permet afegir textos, imatges i enllaços de pàgines web, emmagatzemar-les, organitzar aquests llocs amb diferents etiquetes per facilitar la seva trobada i el més important i útil de tot, ens permet compartir la nostra informació o els nostres docuemnts i treballs amb la resta de la gent de manera pública o privada (seleccionant els contactes desitjats)